Glossari etimològic

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETIMOLOGIA
Índex del glossari etimològic -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Achillea ptarmica subsp. pyrenaica

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), pel seu lloc d'habitació.

Etimològic
Aconitum

Del nom de la planta en llatí, aconitum, i aquest del grec akóniton que fan derivar d'akón (pedra), al·ludint al seu hàbitat predilecte, com són els llocs pedregosos. Segons Teofrast, el nom deriva de la ciutat d'Acona, a Bitínia.

Etimològic
Aconitum anthora

És a dir, "anti thora", per haver-se'n tingut l'arrel com a antídot o contraverí de Ranunculus thora. La veritat és que totes dues són molt verinoses.

Etimològic
Aconitum lycoctonum

Nom grec compost de lýkos (llop) i kteíno (matar); un acònit per a matar els llops.

Etimològic
Aconitum napellus

Diminutiu que creà Linné de napus (nap), per la forma tuberosa de l'arrel.

Etimològic
Actaea

Nom d'una herba citada per Plini, probablement l'évol (Sambucus ebulus). Mot d'origen grec, aktaía (costera, del litoral).

Etimològic
Actaea spicata

Del llatí spica (espiga), fent referència a la inflorescència en raïm més o menys espiciforme.

Etimològic
Adenocarpus

Del grec adén, adénos (glàndula, gangli) i karpós, -óu (fruit), per les glàndules tuberculoses que recobreixen el llegum.

Etimològic
Adenocarpus grandiflorus

Del llatí grandis, -e (gran) i flos, floris (flor), per la magnitud relativa de les flors.

Etimològic
Adenostyles

Epítet format del grec adén, -énos (glàndula), i stýles, -on (tija, estil), al·ludint a l'orgue femení de la flor, i a les glàndules que en cobreixen l'estil.

Etimològic
Adenostyles alliariae

L'epítet alliariae, en genitiu singular, es refereix, probablement, a la semblança de les fulles amb les d'alguna Alliaria.

Etimològic
Adenostyles alliariae subsp. pyrenaica

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (dels Pirineus), per l'habitació preferent en aquestes muntanyes.

Etimològic
Adonis

Del nom mitològic de la planta, la qual brotà de la sang d'Adonis, en ser mort per un senglar.

Etimològic
Adonis aestivalis

Adjectiu del llatí botànic derivat de aestas, aestatis (l'estiu), perquè la floració s’assoleix a l'estiu. Construït per analogia amb altres com ara autumnalis, si bé el terme en llatí clàssic és aestivus, -a, -um (estival).

Etimològic
Adonis autumnalis

Perquè la floració s’allarga fins a la tardor. Del llatí autumnus (tardor).

Etimològic
Adonis citrina

Pel color de les flors. Del llatí citrus (llimona).

Etimològic
Adonis flammea

Pel color de foc de les flors. Del llatí flamma (flama).

Etimològic
Adonis intermedia

Per la seva situació taxonòmica.

Etimològic
Adonis microcarpa

Per la menor magnitud del fruit. Compost del prefix grec mikro (petit) i karpós (fruit).

Etimològic
Adonis pyrenaica

Pel seu hàbitat.

Etimològic
Aegopodium

Del grec aíx, aigós (cabra) i pódion, -ou (peuet), diminutiu de poús, podós (peu), és a dir, poteta de cabra, per la forma i disposició dels segments foliars.

Etimològic
Aegopodium podagraria

Del grecollatí podagra, -ae (poagre) i el sufix -aria (que té relació amb), perquè en la farmacopea antiga es feia servir com a tractament de la gota i altres afeccions artrítiques.

Caspar Bauhin, en Phytopinax (1596) és qui primer anomena podagraria a aquesta planta que, posteriorment, Linnè manté en la nomenclatura binomial com a epítet en aposició.

Etimològic
Aesculus

Del llatí esculus o aesculus, -i, una mena d'alzina o roure d'aglans comestibles, segons Plini. Diminutiu derivat de esca, -ae (el menjar).

Linnè (1737) establí el nom genèric Esculus –validat després com Aesculus (1753)– en substitució d'Hippocastanum de Tournefort (1694, 1700) i, en l'Hortus Cliffortianus (1737), ho justifica així: “Hippo-Castanum és nom fet de pedaços [...]. Per tant, vaig acudir als antics, ja que la figura del fruit s'assembla a la del castanyer i el faig, espècies totes dues que hi apareixen sota el nom de Quercus [a les obres d'aquells antics]”.

Etimològic
Aesculus hippocastanum

Nom del grecollatí botànic compost del grec hýppos (cavall) i kástanon (castanya), es a dir, la castanya equina, per la forma de la llavor i perquè, segons la llegenda, els turcs la hi donaven als cavalls com a guariment de certes malalties. De fet, des del S. XVI, els botànics l'anomenaven Castanea equina.

Etimològic
Aetheorhiza

Nom compost del grec aítho (cremar, encendre, resplendir) i rhíza (arrel), de significat obscur, potser fent referència a algun aspecte de l'arrel.

El gènere Aetheorhiza fou publicat per H. Cassini en 1827.

Etimològic
Aetheorhiza bulbosa

Del llatí bulbus (ceba, bulb), pels petits tubercles globulosos que fan les arrels

Etimològic
Aethionema

Loudon, citant a Smith, fa derivar el nom del grec aítho (socarrar) i néma (fil), amb què s'al·ludiria a certa coloració dels filaments estaminals. Altres autors el fan venir de aétes, -es (insólit, rar) i néma, -atos (fil), por la forma insòlita dels filaments dels quatre estams interns o tetradínams.

Etimològic
Aethionema saxatile

Del llati saxatilis, -e (que viu a les roques), de saxum, -i (la roca), pels llocs pedregosos on habita.

Etimològic
Aethionema saxatile subsp. ovalifolium

Neologisme del llatí botànic format per ovalis, -e, amb el sentit d'ovalat, i folium, -ii (la fulla), referint-se a les fulles inferiors obovades. L'adjectiu pròpiament llatí per ovalat o ovat és ovatus, -a, -um. En llatí, l'adjectiu ovalis tenia un altre significat completament diferent.

Etimològic
Aethusa

Segons Plini, Aethusa o Aegusa, del grec Aíthousa, era el nom d'una de les illes Egates. Al Pseudo Dioscòrides, aethusa és sinònim del llatí conium (la cicuta i el seu suc). Sens dubte, la paraula està relacionada amb el grec aítho (cremar, encendre) perquè la cicuta és planta acre i verinosa. C. Bauhin, Lobelius, Morison i altres autors havien inclòs entre las Cicuta la Aethusa Cynapium de Linné. Tanmateix, aquest, en Philosophia botànica... (1751), no inclou Aethusa entre els gèneres que va prendre dels antics botànics i el relaciona amb el grec aíthousa amb el significat llatí de mendica (captaire). Com que aquest no es troba entre els significats de aíthousa, potser Linné el que volia era derivar-la del grec aitéo (demanar).

Etimològic