Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort ascending Descripció del terme Glossaris
Quercus suber

De suber, -eris, el nom llatí de l'alzina surera.

Etimològic
Quercus pubescens

Del llatí pubescens, -entis, participi present del verb pubescere (començar a sortir la barba) i aquest de pubes, -is (el borrissol dels adolescents), perquè té les fulles pubescents, cobertes d'un borrissol blanquinós, principalment el revers.

Etimològic
Quercus ilex

Del nom llatí de l'alzina, ilex, -icis i dels seus fruits.

Etimològic
Quercus faginea

Del llatí fagineus, -a, -um (alló referent al faig), derivat de fagus, -i (el faig). Epítet aplicat per Lamarck a aquest arbre perquè va veure en les fulles una certa semblança amb les del faig.

Etimològic
Quercus coccifera

Adjectiu del llatí botànic compost de coccum, -i (grana) i fero (jo porto), perquè la planta produeix uns cecidis induïts per una cotxinilla d'on s'obtenia la grana, substància de color porpra amb què es tenyien les togues dels nobles romans. Té relació amb l'àrab kermes (cuqueta), d'on vindrien carmí i carmesí, noms del mateix color o similar.

Etimològic
Quercus

Del llatí quercus, -us (el roure). L'origen etimològic d'aquesta paraula no és gens clar. La teoria tradicional (qüestionada en estudis lingüístics posteriors) prové del clàssic Glossaire de Botanique. DeTheis hi diu que ve del celta quer (formós) i cuez (arbre), és a dir bel arbre o arbre per excel·lència, apel·latiu que els celtes aplicaven al roure, que deien derw en la seva llengua, d'on derivaria druïda o sacerdot del roure; i relaciona aquests mots amb el grec drys,-yós (roure), i amb que, segons la mitologia, el roure fos l'arbre consagrat a Júpiter. Altres autors el relacionen amb l'àrab al qurk (l'alzina surera).

Etimològic