Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort ascending Descripció del terme Glossaris
Pyrus salviifolia

Del llatí salvia, -ae (la sàlvia) i folium, -ii (fulla), per les fulles, que tenen alguna semblança amb les de la sàlvia.

Etimològic
Pyrus malus

De malus, -i, el nom en llatí de la pomera.

Etimològic
Pyrus communis

Del llatí communis, -e (vulgar, comú), per ser espècie familiar, molt coneguda.

Etimològic
Pyrus amygdaliformis

Adjectiu derivat del llatí amygdalus, -i (l'ametller) i el sufix -formis (que té forma de), per les fulles semblants a les del ametller

Etimològic
Pyrus acerba

Del llatí acerbus, -a, -um (de gust aspre), que n'és el del fruit.

Etimològic
Pyrus

Del llatí pyrus, -i o pirus, -i, nom donat pels romans a la perera cultivada i altres espècies naturals del gènere.

Etimològic
Pyrolaceae (Pirolàcies)

Del gènere Pyrola, un dels que conté la família.

Etimològic
Pyrola uniflora

Del llatí unus (un de sol) i flos, floris (flor), perquè només fa una flor.

Etimològic
Pyrola secunda

Del llatí secundus, -a, -um (segon), aquí en el sentit de següent o consecutiu, per la disposició de les flors, en filera, mirant totes cap a un mateix costat.

Etimològic
Pyrola minor

Del llatí minor (més petit) per presentar l'estil més curt que les altres espècies.

Etimològic
Pyrola chlorantha

Del grec chlorós (verd groguenc) ánthos (flor), pel color de les flors.

Etimològic
Pyrola

Del baix llatí pirula o pyrula, forma diminutiva de pirus, -i (la perera), per la semblança de les fulles.

Etimològic
Pyrethrum segetum

Vejeu Chrysanthemum segetum.

Etimològic
Pyrethrum

Del grecollatí pyrethrum, -i, mot format de l'arrel grec pyr, pyrós (el foc), com indicant una planta urent o ardent, sobre tot les arrels. Antigament hom li atribuïen propietats antipirètiques, idea que conserva el nom de la planta en anglès: feverfew. En època medieval, el nom de pyrethrum, citat ja per Plini, es va atribuir de forma genèrica a diverses plantes de la família de les compostes que, en època moderna, fins i tot les del propi gènere Pyrethrum, s'han anat reclassificant en altres gèneres com ara Tanacetum, Anacyclum, Matricaria, Chrysanthemum, etc.

 

Etimològic
Punicaceae (Punicàcies)

De Punica, nom de l'únic genere d'aquesta família.

Etimològic
Punica granatum

Del llatí granatum, -i, fruit del magraner, en Plini.

Etimològic
Punica

Del nom en llatí del magraner, punica arbor, i del fruit, malum punicum o simplement punicum. Segons Plini, el nom li ve de la ciutat de Cartago, d'on es creia que provenia la planta. El gentilici punicus, -a, -um significa fenici, cartaginès.

Etimològic
Pulvínul

- Dit de la planta que creix en forma de coixí.

- Protuberància o engruiximent en forma de coixinet.

(en deriva pulviniforme)

Plantes vasculars
Pulicaria vulgaris

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser planta molt comuna.

Etimològic
Pulicaria sicula

Del llatí siculus, -a, -um (sicilià, de Sicília), per haver-se trobat en aquesta illa.

Etimològic
Pulicaria odora

Del llatí odorus, -a, -um (olorós,agradable a l'olfacte), fent referència a la olor que desprèn el rizoma.

Etimològic
Pulicaria dysenterica

Del llatí dysentericus, -a, -um (relatiu a la disenteria o qui la pateix), aquí aplicat en el sentit de remei contra aquesta malaltia. Pius Font i Quer, en el Dioscòrides renovado, diu, citant Krocker, que: “ En la guerra de Rússia contra els perses, l’exèrcit, atacat de disenteria, fou curat utilitzant només aquesta planta.”

Etimològic
Pulicaria

Del llatí tardà pulicaria, -ae o pulicaris herba, nom d'una herba citada pel metge T. Prisciano (S. IV), que vindria de pulex, -icis (puça), perquè es feia servir com a repel·lent d'aquests i altres insectes. Segons els autors, podria tractar-se d'una Pulicaria o també d'alguna Conyza.

El gènere Pulicaria fou publicat per Joseph Gaertner en 1791.

Etimològic
Pubescent

Que és cobert de pèl curt i fi, i per això la fulla, la tija..., és suau al tacte.

Plantes vasculars
Pubèrul

Que té pèls molt fins, curts i escassos. (en deriva puberulent)

Plantes vasculars
Ptychotis saxifraga

Adjectiu compost del llatí saxum, -i (roca, roc) i frangere (trencar), al·ludint a l'estació de la planta: llocs pedregosos o escletxes de la roca. Per viure en aquests indrets semblaria que és la planta la que trenca la roca.

Etimològic
Ptychotis heterophylla

Epítet del llatí botànic format del grec héteros, (un altre, diferent) i phýllon (fulla), és a dir, de fulles variades segons siguin basals o caulinars. És sinònim de diversifolia, però aquest format del llatí diversus, -a, -um (diferent) i folium, -ii (la fulla).

Etimològic
Ptychotis

Mot del llatí botànic compost del grec ptyx, ptychós (plec) i oús, otós (orella), perquè els pètals tenen un plec o llengüeta, més o menys com una orelleta.

Etimològic
Pterotheca sancta

Vegeu Crepis sancta.

Etimològic
Pterotheca

Nom del llatí botànic compost del grec pterón (ala) i théke (càpsula, estoig), fent referència als aquenis alats.

Etimològic
Psoralea bituminosa

Del llatí bitumen, bituminis (betum), per la seva característica mala olor, com d'asfalt. Segons Plini, bitumen es una mena de fang fluid, enganxós i tenaç, que conté una part de sofre, i brollava del llac Asphaltites (com anomenaven els grecs i romans el Mar Mort, a Judea), raó per la qual, a la paraula, se li atribueix un origen hebreu.

Etimològic
Psoralea

Del grec psoraléos (sarnós), per les glàndules que presenta i a les quals es deu la seva mala olor.

Etimològic
Pseudovivípar, Pseudovivípara

Dit de les plantes que produeixen petites gemmes o plàntules que es desprenen i serveixen com a òrgans de reproducció vegetativa (les flors amb ovaris on es formen les llavors és la reproducció sexual).

Plantes vasculars
Pseudorchis albida

Del llatí albidus, -a, -um (blanquinós), per les flors blanquinoses.

Etimològic
Pseudorchis

Mot del llatí botànic compost del prefix grec pseudo- (fals), de pseúdos (engany, mentira), i el gènere Orchis, com volent dir una falsa Orchis.

Etimològic
Pseudoparafil·les

f. Petit apèndix laminar o filiforme situat al voltant dels primordis rameals o de la base de les branques.

Briòfits
Pseudoparafil·le

Les pseudoparafil·les són estructures petites filiformes o foliàcies, formades per una sola capa de cèl·lules, que són semblants a parafil·les però que es troben únicament en les zones del caulidi situades al voltant dels primordis de les ramificacions.

Plantes vasculars
Prunyó

m. Fruit de l’arç negre.

Das (Cerdanya)

Etnobotànica
Prunus spinosa

Del llatí spinosus, -a, -um (ple d'espines, que punxa), per ser planta espinosa.

Etimològic
Prunus insititia

Del llatí insititius, -a , -um (insert, híbrid, estrany), derivat del verb insero (plantar, empeltar); En contraposició a Prunus spinosa que és silvestre.

Etimològic
Prunus fruticans

Adjectiu del llatí botànic que vol dir ramós, llenyós, com un arbust; com fruticescens, fruticens, fruticosus, etc., tots formats del llatí frutex, icis (arbust).

Etimològic
Prunus domestica

Del llatí domesticus, -a, -um (de casa, de la família, de la pàtria), en contraposició a foraster (peregrinus, alienigenus); Aquí, com en Sorbus domestica, perquè és l'espècie comuna i coneguda.

Etimològic
Prunus avium

Avium (dels ocells) és la forma de genitiu plural del llatí avis -is (ocell), perquè a les aus els agraden molt els seus fruits.

Etimològic
Prunus avium

Avium (dels ocells) és la forma de genitiu plural del llatí avis -is (ocell), perquè a les aus els agraden molt els seus fruits.

Etimològic
Prunus

Nom llatí de la prunera segons Columel·la; proúmne, en grec, segons Teofrast. També rebia el nom grecollatí de coccymelum, del grec kokkýx (el cucut, però també una figa silvestre que, segons diuen, madura quan canta el cucut) i mélon (poma).

Etimològic
Prunella vulgaris

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ésser planta vulgar en gran part d'Europa.

Etimològic
Prunella laciniata

Adjectiu del llatí botànic format del llatí lacinia, -ae (franja, orla), dividit o tallat per les vores, per les fulles superiors dividides. En llatí clàssic seria laciniosus, -a, -um.

Etimològic
Prunella grandiflora subsp. pyrenaica

Del llatí Pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), perquè aquesta plant hi viu.

Etimològic
Prunella grandiflora

Adjectiu format del llatí grandis, -e (gran) i flos, floris (la flor), per tenir les flors relativament grans.

Etimològic
Prunella

Nom d'origen incert. Brunella o prunella era un nom del llatí medieval emprat per diferents botànics prelinneans per a designar l'herba del fuster (Prunella vulgaris);      C. Bauhin el relaciona amb el mot alemany bräune (angines), perquè es feia servir com a remei dels mals de gola. Alguns el fan venir de l'alemany brunelle o braunelle, de braun (bru), al·ludint al color de les bràctees i del calze.

El gènere Prunella fou publicat per Carl Linné en 1753. 

Etimològic
Pruïna

Capa cerosa que recobreix certs òrgans vegetals, fulles, fruits ...

Plantes vasculars
Prostrat

Dit de la planta o de la tija més o menys ajaguda o recolzada a terra.

Plantes vasculars
Propàgul

m. Element uni- o pluricel·lular, en forma de petita gemma o petit bulb, que s'origina en el gametòfit i serveix per a la multiplicació vegetativa. Es troben en els conceptacles de les hepàtiques tal·loses o a les axil·es de fil·lidis i rizoides.

Briòfits
Progressar

v. Expandir-se. Els faigs progressen.

La Clusa (Berguedà)

Etnobotànica
Procumbent

Dit de la planta o de les tiges ajagudes o recolzades a terra, tot i que de les tiges no en surten pas arrels. (comparar decumbent)

Plantes vasculars
Primulaceae (Primulàcies)

Del nom del gènere tipus d'aquesta família, Primula.

Etimològic
Primula vulgaris

Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ésser planta comuna en gran part d'Europa; rara, però, a Catalunya.

Etimològic
Primula viscosa

Del llatí viscosus, -a, -um (viscós, enganxós), derivat de viscus, -i (el vesc), per les fulles i la tija pubescents-glanduloses, molt viscoses.

Etimològic
Primula veris subsp. columnae

Del llatí columna, -ae (columna), dedicada a Fabio Colonna, llatinitzat Columna, cèlebre botànic napolità autor de Phytobasanos (1592), primera obra botànica on foren emprats els gravats en coure per a il·lustrar les plantes. L'epítet de subgènere segueix el mateix criteri que el de gènere, és a dir, en genitiu com a complement del nom: de la primavera, de Colonna.

Etimològic
Primula veris

Del llatí ver, veris (la primavera). Primula veris és un sintagma llatí que significa literalment 'la primera de la primavera', i era com es coneixien, abans de Linné, totes les espècies d'aquest gènere, per ser totes molt primerenques.

Etimològic
Primula latifolia

Del llatí latifolius, -a, -um, adjectiu que ja feia servir Plini per a plantes de fulla ampla, compost de latus, -a, -um (ample) i folium, -ii (la fulla), per les seves fulles relativament amples.

Etimològic
Primula integrifolia

Epítet del llatí botànic, compost de integer, -gra, -grum (sencer) i folium, -ii (la fulla), perquè té les fulles enteres.

Etimològic
Primula hirsuta

Del llatí hirsutus, -a, -um (pilós, aspre), al·ludint als pels glandulífers que cobreixen el limbe de les fulles.

Etimològic
Primula farinosa

Del llatí farinosus, -a, -um (farinós), per les fulles, com enfarinades, pel revers.

Etimològic
Primula elatior

Del llatí elatior, -us (més alt), mode comparatiu de elatus, -a, -um (alt, excels), per la seva talla, relativament elevada.

Etimològic
Primula

Del llatí primulus, -a, -um (el primer), perquè les flors de les plantes d'aquest gènere són molt primerenques. Primula veris, literalment 'la primera de la primavera' era, en llatí post-clàssic, el nom genèric de les prímules, que Tournefort adoptà tal qual i que Linné canvià després per Primula, deixant el segon terme com a epítet de l'espècie més comuna i coneguda.

Etimològic
Primordi Seminal

És l'òvul que s'origina dins l’ovari de la flor dins del qual hi ha la cèl·lula fèrtil femenina que és fecundada per la cèl·lula fèrtil masculina i del zigot resultant es forma la llavor.

Plantes vasculars
Préssec

m. Fruit del presseguer.

Fraga (Baix Cinca)

Etnobotànica
Prenanthes purpurea

Del llatí purpureus, -a, -um (de color de porpra), per tenir les flors purpúries.

Etimològic
Prenanthes

Nom compost del grec prenés (inclinat, caigut) i ánthos (flor), per tenir els capítols penjants, capbaixos.

Etimològic
Pplycarpon peploides

Del grec péplos amb el sufix -oídes (semblant a), per la semblança de les fulles amb les de la Euphorbia peplus.

Etimològic
Poterium muricatum

Del llatí muricatus, -a -um (amb espines o punxes), derivat de murex, -icis (caragol marí de conquilla eriçada i també obriülls), per l'aspecte tuberculós del fruit.

Etimològic
Poterium magnolii

Dedicada a Pierre Magnol (1638-1715), professor de Botànica a Montpeller; autor de l'importantíssim Prodromus historiae generalis plantarum (1689).

Etimològic
Poterium dictyocarpum

Adjectiu compost del grec díktyon (ret, filat o xarxa) i karpós (fruit), per les cares reticulades-rugoses del fruit.

Etimològic
Poterium

Del grec potérion, -ou (copa o vas), nom de planta en Dioscorórides i també en Plini; per la forma del calze.

Etimològic
Potentilla verna

Del llatí vernus, -a, -um (primaveral), derivat de ver, veris, (la primavera), per la seva florescència a l'inici de la primavera.

Etimològic
Potentilla vaillantii

Dedicada a Sébastien Vaillant (1669-1722), botànic de Vigny (Val-d'Oise), metge de Lluis XIV; Autor del Botanicon Parisiense, que no pogué veure editat i que fou publicat per Boerhaave.

Etimològic
Potentilla tormentilla

Del llatí tormentum, -i (sofriment, còlic), per haver emprat, els antics, aquestes plantes contra aquest patiment; amb terminació per analogia amb Potentilla i altres consemblants.

Etimològic
Potentilla subacaulis

Terme llatí format del prefix sub- (quasi, una mica), el prefix privatiu a- i caulis, -is (la tija), literalment, que quasi no té tija, pel seu tronc curt.

Etimològic
Potentilla splendens

Splendens (que resplendeix) del verb llatí splendere (resplendir), al·ludint a les flors blanques i a les fulles serici-argentines, que li donen una certa lluentor.

Etimològic
Potentilla salisburgensis

De Salisburgium, nom en llatí que Salzburg -regió d'Àustria- rebia a l'edat mitjana; d'on ve salisburgensis (de Salzburg), per la seva habitació.

Etimològic
Potentilla rupestris

Adjectiu del llatí botànic derivat de rupes, -is (la roca), per l'estació de la planta.

Etimològic
Potentilla reptans

Del verb llatí reptare (arrossegar-se), pels seus llargs estolons arrossegats.

Etimològic
Potentilla recta

Del llatí rectus, -a, -um (dret), pel seu tronc dret i robust.

Etimològic
Potentilla pyrenaica

Del llatí pyrenaicus, -a , -um (dels Pirineus), per la seva estació alpina pirinenca.

Etimològic
Potentilla nivalis

Del llatí nivalis, -e (relatiu a la neu) derivat de nix, nivis (la neu o glaç), per la seva habitació.

Etimològic
Potentilla neumanniana

Espècie dedicada a un personatge, de cognom Neumann, que va trobar la planta i va documentar la troballa i el lloc. Probablement  alemany, però de qui no tenim una referència documentada.

Etimològic
Potentilla multifida

El mot al·ludeix als segments laciniats de les fulles; del llatí multus (molt, molts) i findere (dividir, tallar), com fidus, trifidus.

Etimològic
Potentilla montana

Del llatí montanus, -a, -um (de la muntanya), per la seva estació.

Etimològic
Potentilla minima

Del llatí minimus, -a, -um superlatiu de parvus (petit), per la seva talla menuda.

Etimològic
Potentilla micrantha

Adjectiu compost del grec mikrós (petit) i ánthos (flor), per les seves flors petites.

Etimològic
Potentilla maculata

Del llatí maculatus, -a, -um (tacat), derivat de macula, -ae (taca), per la coloració de les flors.

Etimològic
Potentilla inclinata

Del llatí inclinatus, -a, -um (ajagut, ascendent), pels troncs encorbats a la base i ascendents.

Etimològic
Potentilla hirta

Del llatí hirtus, -a, -um (eriçat), per ser-ho tota la planta.

Etimològic
Potentilla grandiflora

Del llatí grandis, -e (gran) i flos, -ris (flor), per les flors grans que presenta aquesta planta.

Etimològic
Potentilla fruticosa

Del llatí fruticosus, -a, -um (molt ramós, arbustiu) derivat de frutex, -icis (arbust), per ser planta arbustiva.

Etimològic
Potentilla frigida

Del llatí frigidus, -a, -um (allò que és fred), derivat de frigus, -oris (el fred), per la seva estació a grans altituds, com glacialis o com nivea i nivalis.

Etimològic
Potentilla fragariastrum

Per la semblança d'aquesta planta, per les fulles i els estolons, amb la maduixera (gènere Fragaria), però menyspreable en comparació (sufix despectiu -astrum).

Etimològic
Potentilla eynensis

Per la seva habitació a la vall d'Eyne, a la Catalunya Nord.

Etimològic
Potentilla comarum

Del grecollatí còmaron, -i, que, en Teofrast, és la maduixa (Fragaria vesca), per la semblança amb aquesta planta.

Etimològic
Potentilla cinerea

Del llatí cinereus, -a -um (cendrós), derivat de cinis, -eris (la cendra), pels seus folíols grisencs, com la cendra.

Etimològic
Potentilla caulescens

Paraula formada del llatí caulis, -is (el tronc o tija) i el sufix -escens (que tendeix a), al·ludint a la tija ascendent, relativament llarga.

Etimològic
Potentilla canescens

Del llatí canescere (emblanquir), de canus, -a, -um (canós); pels folíols tomentosos-blanquinosos.)

Etimològic
Potentilla aurea

Del llatí aureus, -a, -um (daurat), derivat d'aurum, -i (l'or), per la color de les flors.

Etimològic
Potentilla argentea

Del llatí argenteus, -a, -um (de color de plata), derivat d'argentum, -i (plata), pels folíols albo-tomentosos.

Etimològic
Potentilla anserina

Del llatí anser, -eris (l'ànec), per la seva estació, pels llocs humits que els ànecs freqüenten. Termina com Passerina, nom d'una altra planta; anserinus, -a, um és, pròpiament, allò que pertany a l'oca o a les oques.

Etimològic
Potentilla alpestris

Del llatí botànic alpestris, -e (que viu a la muntanya), per la seva estació.; com alpinus, -a, -um.

Etimològic
Potentilla alchemilloides

Nom compost del gènere Alchemilla i el sufix grec -oídes (semblant a), per una certa semblança amb l'Alchemilla alpina.

Etimològic
Potentilla

Forma diminutiva del llatí potens, -entis (poderós, potent), al·ludint les poderoses presumptes virtuts curatives, com a tònic i astringent.

Etimològic
Porus

m. Obertura a la cara dorsal del tal·lus d'algunes hepàtiques.

Briòfits
Portulacaceae (Portulacàcies)

De Portulaca, gènere principal de la família.

Etimològic
Portulaca oleracea

Del llatí olus, oleris, (hortalissa, verdura) i el sufix -aceus, -a, -um (propi de, en forma de), per la seva estació més freqüent, l'hort, i ser comestible com a verdura.

Etimològic
Portulaca

Nom llatí de planta, principalment la verdolaga, derivat probablement de portula (portella), diminutiu de porta, -ae (porta), al·ludint a la petita tapadora que es forma en el pixidi al moment de la dehiscència. Segons Linné, en Philosophia Botanica, faria al·lusió a les propietats laxants de la planta.

Etimològic
Populus nigra

Del llatí niger, -gra , -grum (obscur, negre), perquè, comparat amb P. alba, tant les fulles com el tronc són de color obscur. 

Etimològic
Populus

Del llatí populus, -i (el poble, la multitud, però també el pollancre i l'àlber). Segons de Théis en Glossaire de Botanique, seria com dir l'arbre del poble, perquè a l'antiga Roma feien ombra als llocs públics; i afegeix una altra interpretació que qualifica de singular, que atribueix el nom a que el moviment de les fulles amb l'oreig s'assembla al de les multituds.

El gènere Populus fou publicat per Linné en 1753.

Etimològic
Pometa de pastor

f. Fruit de l’arç blanc.

La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)

Etnobotànica
Pom

Tipus de fruit carnós provinent d’un ovari ínfer format no només per l’ovari, sinó també pel receptacle de la flor; té el mesocarpi carnós.

Plantes vasculars
Pol·len

Micròspora de les fanerògames que es forma dins l’estam i que produeix els gàmetes masculins.

Plantes vasculars
Polygonum viviparum

Del llatí viviparus, -a, -um (vivípar), perquè porta a les espigues, junt amb les flors seminíferes, uns bulbils capaços de reproduir la planta, que sembla néixer viva, sense passar per la fase de vida latent que representa la llavor.

Etimològic
Polygonum persicaria

Per les fulles lanceolades, semblants a les de la persica, el presseguer, en llatí. C. Bauhin i altres botànics prelinneans empraren el mot Persicaria en sentit genèric, i finalment Ph. Miller el va publicar com a tal en 1754.

Etimològic
Polygonum dumetorum

Genitiu plural del llatí dumetum, -i (bardissar), és a dir, 'dels bardissars', perquè s'hi fa; és el Fagopyrum praelongum dumetórum, de Dillenius, cèlebre botànic alemany anterior a Linné.

Etimològic
Polygonum bistorta

Epítet prelinneà, format del llatí bis (dues vegades) i tortus, -a, -um (torçat), pel rizoma retort.

Etimològic
Polygonum aviculare

Adjectiu del llatí botànic, derivat del diminutiu avicula, -ae (ocellet), perquè les fulles recorden la llengua dels ocells; és la Lingua passerina d'alguns botànics prelinneans.

Etimològic
Polygonum

En Dioscòrides i Plini, nom d'una planta que s'ha volgut identificar amb el passacamins (Polygonum aviculare), fent-lo derivar del grec polýs (molts) i góny (genoll), al·ludint-ne als nusos nombrosos i prominents. Altres autors el fan venir de polýs i gónos (descendència, germen), perquè produeix moltes llavors.

El gènere Polygonum fou publicat en 1735 per Linné, que el va prendre de Tournefort.

Etimològic
Polygalaceae (Poligalàcies)

Del gènere Polygala.

Etimològic
Polygala vulgaris

Per considerar-se com la més comuna.

Etimològic
Polygala vayredae

Dedicada al naturalista i farmacèutic gironí Estanislau Vayreda i Vila.

Etimològic
Polygala serpyllacea

Per analogia amb alguns adjectius d'aquesta terminació (-aceus, semblant a) , com arundinaceus, s'ha format de serpyllum (serpol o salsa de pastor), per la semblança de les fulles.

Etimològic
Polygala rupestris

Adjectiu format del llatí rupes (la roca) amb el sufix -estris per a significar origen o hàbitat, per la seva estació.

Etimològic
Polygala monspeliaca

Del llatí Mons i peliacus que, com Mons Pessulum, significa la ciutat de Montpeller, per haver-se trobat en terres del Llenguadoc.

Etimològic
Polygala exilis

Del llatí exilis (prim, delicat), per la seva tija i arrel, prims.

Etimològic
Polygala depressa

Del llatí depressus (baix), pels seus troncs ajaguts.

Etimològic
Polygala calcarea

De l'adjectiu llatí calcarius, -a, -um (amb una terminació [-rea] impròpia, però consolidada des del segle XVIII), format de calx, calcis (la cals), pels terrenys de substrat calcari on preferentment viu.

Etimològic
Polygala amara

Del llatí amarus, -a, -um (amarg), pel gust que té la planta.

Etimològic
Polygala

Tant en llatí, polygala, com en grec, polýgalon, era el nom d'una herba que alguns autors han volgut atribuir a una Polygala sp. El nom està format dels mots grecs polý (molt) i gála, gálaktos (llet), perquè, segons el Dioscòrides de Laguna, es creia que provocava la secreció làctia de la dóna. El génere Polygala va ser establert per Tournefort (1694, 1700) i validat per Linnè (1753, 1754).

Etimològic
Polycarpon tetraphyllum

Epítet compost del grec tétra (quatre) i phýllon (fulla), per la disposició de les fulles verticil·lades en grups de quatre.

Etimològic
Polycarpon

Paraula composta del grec polý (molts) i karpós (fruit), fent al·lusió a la gran fecunditat de la planta. Aquest nom, en Dioscòrides, és sinònim de polýgonon árren amb què anomena al passacamins (Polygonum aviculare).

Etimològic
Pollís

m. Rebrot d’olivera.

Roquetes (Baix Ebre)

Etnobotànica
Polisperm

Dit dels fruits que contenen moltes llavors.

Plantes vasculars
Polígam, Polígama

Dit de la planta que fa flors unisexuals (amb només estams o només carpels) i flors hermafrodites (amb estams i carpels) sovint distribuïdes (de manera variable) en diferents individus.

Plantes vasculars
Poligala alpina

Per la seva habitació, a l'alta muntanya.

Etimològic
Policèfal, Policèfala

Que du nombrosos capítols. (És oposat a monocèfal-a, dit de les plantes que fan una tija florífera amb un sol capítol).

Plantes vasculars
Podospermun laciniatum

Vegeu Scorzonera laciniata.

Etimològic
Podospermum

Mot compost format del grec poús, podós (peu) i spérma, -atos (llavor), pels aquenis estipitats o amb peu.

Etimològic
Poa annua

Del llatí annuus, -a, -um (anyal, que es repeteix cada any), perquè és planta anual.

Etimològic
Poa

Del grec póa, -as (herba, en especial la que es fa servir per a farratge).

Carl Linné va publicar aquest gènere en 1753.

Etimològic
Pluricarpel·lar

Dit dels ovaris, carpels o fruits que consten de més d’un carpel.

Plantes vasculars
Plumós, Plumosa, Plomòs

Pèls que tenen ramificacions semblants a les barbes d’una ploma, com ara els pèls plumosos dels fruits d’algunes compostes.

Plantes vasculars
Plomall

Pèls al capdamunt d’una llavor.

Plantes vasculars
Pleiocèfal, Pleiocèfala

Que fa diversos capítols.

Plantes vasculars
Platycapnos spicata

Per la inflorescència espiciforme. Spicatus, -a, -um és el participi passat del verb llatí spicare que significa disposar en forma d'espiga.

Etimològic
Platycapnos

Del grec platýs (estès, aplanat); i kapnós, en llatí capnos (la fumària), per la forma del fruit, que es deprimit, aixafat.

Etimològic
Plapada

f. Conjunt de plantes d’una mateixa espècie. Els trèmols fan plapades.

Meranges (Cerdanya)

Etnobotànica
Plàntula

Petita planta que ha germinat fa poc i és en estat juvenil.

Plantes vasculars
Plantago media

Del llatí medius, -a, -um (intermedi), probablement per considerar-la intermèdia entre el grup de les Plantago latifolia i el de les Plantago angustifolia de C. Bauhin.

Etimològic
Plantago major

Del llatí major, -us (major, més gran) comparatiu de magnus, -a, -um (gran), per tenir les fulles més grans que la resta dels congèneres.

Etimològic
Plantago lanceolata

Del llatí lanceolatus, -a, -um (en forma de llança), al·ludint a la forma de les fulles.

Etimològic
Plantago

Del llatí plantago, -inis, nom de diferents plantes d'aquest gènere. Té relació amb planta, -ae (la planta del peu). Ambrosini relata que els autors llatins prenen el nom de la planta del peu per l'amplada de les fulles, que recorden la del peu, i perquè tenen unes línies semblants a les que veiem a la planta del peu.

El  gènere Plantago fou publicat per Linné en 1753.

Etimològic
Planta Herbàcia

Planta anual, biennal o perenne que no es lignifica ni a la base.

Plantes vasculars
Planta de remei

f. Planta remeiera.

Olot (Garrotxa)

Etnobotànica
Plançó

m. Arbre molt jove.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Perles (Alt Urgell)
Sales de Llierca (Garrotxa)

Etnobotànica
Placentació

Disposició dels òvuls a l’ovari; pot ser:

  • Parietal si són units a les parets de l’ovari
  • Central si s’uneixen a un eix central de l’ovari
  • Axial si l’ovari té lòculs (cavitats separades per parets)
  • Basal si son inserits a la base de l’ovari
Plantes vasculars
Pixidi

Tipus de fruit sec capsular que s’obre transversalment separant-se’n una part superior a manera de tapadora.

Plantes vasculars
Pitxer Gerro, especialment per a posar-hi flors. Etnobotànica
Pisum sativum

Del llatí sativus, -a, -um (allò que se sembra), per ser una planta freqüentment cultivada.

Etimològic
Pisum elatius

Forma comparativa neutra del llatí elatus, -a -um (alt, aixecat), per la relativa major llargària dels peduncles.

Etimològic
Pisum arvense

Adjectiu del llatí botànic derivat de arvum, -i (el camp treballat), per la seva estació.

Etimològic
Pisum

Del llatí pisum, -i (pèsol), nom amb què Columel·la anomena aquest llegum; en grec, písos o píson.

Etimològic
Pistil

Òrgan en forma de matràs o de ma de morter, format per un carpel tancat sobre ell mateix i per un conjunt de carpels soldats; consta típicament d’ovari, estil i estigma.

Plantes vasculars
Pistacia terebinthus

Nom grecollatí de la planta que dóna la resina anomenada del seu nom, trementina, deformació de 'terebentina'.

Etimològic
Pistacia lentiscus

Del llatí lentiscus, -i (el llentiscle) que deriva del verb lentescere (ser agafallós), al·ludint al màstic que dóna la planta.

Etimològic
Pistacia

Del grecollatí pistacia, -ae, (festuc) considerat com una alteració de fousiaq, nom àrab de l'especie principal.

El nom genèric Pistacia (Anacardiaceae) fou adoptat per Linnè (1737) en substitució de Terebinthus de Tournefort (1694, 1700), sense cap explicació, a més d'incloure-hi el gènere tournefortià Lentiscus.

Etimològic
Pinyoca

f. Pinya de pi roig o de pinassa, caiguda i esbardellada.

Vilanova de Sau (Osona)

Etnobotànica
Pinya

Òrgan fructífer dels pins i d’altres coníferes que conté les llavors, els pinyons; es tracta d’una branca de creixement limitat (curt), fèrtil, on les fulles de la branca corresponen a les bràctees de la pinya, a la base de les quals hi ha els primordis seminals o òvuls que un cop fecundats donaran els pinyons (les llavors).

Plantes vasculars
Pinus halepensis

Mot del neollatí botànic format amb el nom de la ciutat síria d'Halep o Alep, per haver-se conegut allà primer que en altres llocs.

Etimològic
Pinus

De pinus, -us o pinus, -i, nom llatí dels pins.

Etimològic
Pinosa

f. Bosc de pins.

Sant Aniol d’Aguja (Garrotxa)

Etnobotànica
Pínnula

A les falgueres amb fulles dividides, segment de darrer ordre (vegeu també pinna).

Plantes vasculars
Pinnatisecte, Pinnatisecta

Fulla pinnada en què les divisions atenyen el nervi.

Plantes vasculars
Pinnatipartit, Pinnatipartida

Fulla pinnada en que les divisions ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial, sense atènyer el nervi.

Plantes vasculars
Pinnatinervi, Pinnatinèrvia

Dit de la fulla que presenta nervació pinnada.

Plantes vasculars
Pinnatilobat, Pinnatilobada

Dit de la fulla pinnatinèrvia dividida en lòbuls poc profunds.

Plantes vasculars
Pinnatífid

Fulla dividida de forma pinnada on les divisions no són completes i no arriben no arriben a l’eix central, el nervi principal.

Plantes vasculars
Pinnaticomposta

Fulla dividida on els folíols es disposen a banda i banda d’un eix medial o raquis.

Plantes vasculars
Pinnat, pinnada

Fulla dividida on els lòbuls o els segments es disposen a banda i banda d’un eix medial, el nervi, com les barbes d’una ploma.

Dit també de la nervació constituïda per un nervi medial gros del qual arrenquen lateralment els nervis secundaris.

Plantes vasculars
Pinna

A les falgueres que tenen les fulles dividides, el segment de primer ordre (o del folíol).

Plantes vasculars
Pinguicula vulgaris

Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ésser la més comuna o vulgar del gènere.

Etimològic
Pinguicula grandiflora subsp. dertosensis

Adjectiu geogràfic del llatí botànic derivat de Dertosa, nom en Plini de l'actual ciutat de Tortosa (Catalunya).

Etimològic
Pinguicula grandiflora

Del llatí grandis, -e (gran) i flos, floris (la flor), per tenir las flors més grans que les de les seves congèneres.

Etimològic
Pinguicula alpina

Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps o de l'alta muntanya), per ésser planta dels Alps, i d'altres muntanyes del Centre i Nord d'Europa.

Etimològic
Pinguicula

Del llatí pinguiculus, -a, -um (grasset) diminutiu de pinguis, -e (gras, greixós), al·ludint a les fulles glanduloses d'aspecte viscós o untuós. Segons diuen, prové del llatí medieval pinguicula herba (Pinguicula vulgaris). Tanmateix, Gesner afirma en De raris et admirandis herbis (1555) que fou ell qui li va posar el nom.

Etimològic
Pinet

m. Pi petit.

Margalef (Priorat)
Toses (Ripollès)

Etnobotànica
Pinenc

adj. Pertanyent o relatiu als pins.

 

Etnobotànica
Pineda

f. Bosc de pins.

Toses (Ripollès)

Etnobotànica
Pinata

f. Fullaraca de pi.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Pinassa

f. Fullaraca de qualsevol pi.

Llinars del Vallès (Vallès Oriental)

Etnobotànica
Pinarrís

m. Pi roig amb branques fins avall de la soca.

Buielgues (Alta Ribagorça)
Gavàs (Alta Ribgorça)

Etnobotànica
Pinar

m. Pineda. Bosc de pins.

Arnes (Terra Alta)

v. Omplir-se de pins.

Saldes (Berguedà)

Etnobotànica
Pinada

f. Molts pins.

Toses (Ripollès)

Etnobotànica
Pimpinella tragium

Del grec trágion, -ou (una planta fètida), en llatí tragion, -ii, nom amb què Plini anomena a una planta desconeguda, que alguns autors han volgut identificar amb aquesta espècie.

Etimològic
Pimpinella saxifraga

Adjectiu compost del llatí saxum, -i (roca, roc) i frangere (trencar), al·ludint a l'estació de la planta: llocs pedregosos de les muntanyes.

Etimològic
Pimpinella peregrina

Del llatí peregrinus, -a, -um (estranger); considerada així per Linnè, ja que no es trobava al seu país.

Etimològic
Pimpinella major

Del llatí major, -us (major, més gran) comparatiu de magnus, -a, -um (gran), per tenir les fulles més grans o per ser la planta més gran que la resta dels congèneres.

Etimològic
Pimpinella magna

del llatí magnus, -a, -um (gran), fent referència a la grandària de les fulles o al port de la planta.

Etimològic
Pimpinella anisum

Del llatí anisum, -i, nom d'aquesta planta entre els botànics antics i que Plini ja donava a una planta umbel·lífera. Linné en recull el nom antic i el manté com a epítet específic en aposició del nou nom genèric.

Etimològic
Pimpinella

Nom del llatí tardà amb nombroses variants, com ara pipinella, pipenilla, pipinilla, pepenilla, peponilla, etc., per a referir-se a plantes d'aquest gènere, però també a Sanguisorba minor (Rosàcies). Sembla que es va aplicar a aquesta perquè les fulles tendres, que es menjaven, tenien sabor a cogombre, en llatí pepo, onis. Tanmateix, alguns autors prelinneans van fer una interpretació diferent del text del Dioscòrides i van anomenar així a una apiàcia que avui coneixem com Pimpinella major. Segons Linné, en Philosophia botanica (pág. 166), seria una deformació o alteració del llatí, potser del diminutiu bipinnella, -ae, fent referència a fulles bipinnades ("bipnnatis foliis"), si bé no en són, pròpiament.

Etimològic
Pilós

Dit de l’òrgan que és pelut, que té pèls.

Plantes vasculars
Picris pyrenaica

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (dels Pirineus), per ser-ne aquestes muntanyes l'habitació preferent.

Etimològic
Picris hieracioides subsp. villarsii

Subespècie dedicada al botànic francès Dominique Villars (1745-1814).

Etimològic
Picris hieracioides

Epítet del llatí botànic format del gènere Hieracium i el sufix grec -oídes (semblant a), per alguna semblança a les plantes d'aquest gènere.

Etimològic
Picris echioides

Epítet del llatí botànic format del gènere Echium i el sufix grec -oídes (semblant a), per alguna semblança amb les plantes d'aquest gènere,

Etimològic
Picris

En Plini picris, -idis era una mena d'enciam o xicoira silvestre, amargant. Del grec pikrós (amarg).

El gènere Picris fou establert en 1753 per Carl Linné.

Etimològic
Picnomon acarna

Probablement del grec ákorna, en llatí acorna, nom que Teofrast i Plini donen a una planta espinosa semblant a un card. Aquí és nom en aposició, sense concordança amb el nom genèric.

Etimològic
Picnomon

Picnomon seria una contracció o síncope del grecollatí pycnocomon, segons Plini, nom d'una mena de Scabiosa, format del grec pyknós (dens, espès) i kóme (cabellera), literalment "d'espessa cabellera", perquè el fruit té un papus plomós i dens; o, segons altres, perquè tot ell està molt proveït d'espines.

El nom del gènere va ser creat per M. Adanson en 1763 sobre la base del P. Acarna de Cassini.

Etimològic
Picar Abatre els arbres amb la destral. Etnobotànica
Phytolacca americana

Per ser, la planta, originària del nord del continent americà.

Etimològic
Phytolacca

Mot híbrid format del grec phytón (planta) i del llatí medieval lacca, -ae (goma laca), una mena de resina importada d'orient per a fer vernissos; pel color vermell carmesí dels fruits, que recorda el d'aquella substància. Aquesta paraula hauria arribat a través de l'àrab lakk amb el mateix significat.

El gènere Phytolacca fou establert per Linné en 1753.

Etimològic
Phyteuma spicatum

Del llatí spicatus, -a, -um, participi passat de spicare (fer espigues o posar en forma d'espiga), per les inflorescències espiciformes.

Etimològic
Phyteuma orbiculare subsp. ibericum

Del llatí ibericus, -a, -um (de Hispània o Ibèria), per ser una planta pròpia de la Península Ibèrica.

Etimològic
Phyteuma orbiculare

Adjectiu del llatí botànic, orbicularis, -e,  format del diminutiu orbiculus, d'orbis, -is (cercle), per la forma arrodonida de la inflorescència. En llatí clàssic seria orbiculatus, -a, -um.

Etimològic
Phyteuma hemisphaericum

Epítet del llatí científic format del llatí hemisphaerium, -ii (cúpula, semiesfera), amb el sufix llatí -icus, -a, -um (propi de), al·ludint-ne a les inflorescències semiesfèriques. Hemisphaerium és un mot d'arrels gregues: prefix hémi- (mig) i spháira, -as (globus, pilota, esfera).

Etimològic
Phyteuma graminifolium

Epítet del llatí botànic que significa literalment "de fulles de gramínia", al·ludint a les fulles estretes i fines d'aquesta planta, com solen tenir-les les gramínies.

Etimològic
Phyteuma charmelii

Espècie dedicada al cirurgià militar i botànic Joseph Charmeil (1742-1817?) que, amb aquesta planta, va fer assajos orientats a la curació de malalties venèries.

Etimològic
Phyteuma

Dioscòrides i Plini anomenen phyteuma a una planta que consideren afrodisíaca, que sembla que seria els pebrots de ruc (Reseda phyteuma). Linné va establir aquest gènere per a plantes que no hi tenen res a veure i explica que el nom està relacionat amb el grec phýteuma (allò que està plantat), relacionat amb phyteúo (plantar) i phytón (planta). Cadevall tradueix phyteuma com "planta vigorosa", per l'arrel forta i carnosa de diverses espècies.

Etimològic
Physanthyllis

Del grec phýsa (bufeta) i anthyllis, nom d'un gènere de les fabàcies, per la semblança amb aquestes plantes i pel calze vesiculós.

Etimològic
Physanthylis tetraphylla

Adjectiu compost del grec tetra- (quatre) i phýlla (fulla), pel nombre de folíols.

Etimològic
Phyllodoce caerulea

Del llatí caeruleum, -i (el color blau), per les flors blavoses.

Etimològic
Phyllodoce

Nom grecollatí d'una de les nereides, que Richard A. Salisbury (1761-1829) va escollir per pur caprici, per a aquest gènere.

 

Etimològic
Phillyrea latifolia subsp. media

Del llatí medius, -a, -um (intermedi, ambigu). És la Phillyrea media de Linnè, perquè té les fulles ni tan amples com P. latifolia ni tan estretes com P. angustifolia.

Etimològic
Phillyrea latifolia

Del llatí latifolius, -a, -um (de fulles amples), per tenir les fulles més amples que les seves congèneres.

Etimològic
Phillyrea angustifolia

Epítet compost del llatí angustus, -a, -um (estret) i folium, -ii (fulla), per les seves fulles estretes.

Etimològic
Phillyrea

Mot d'etimologia desconeguda. En Dioscòrides és el nom d'un arbre  de fulles semblants a les de l'olivera, però més amples i fosques, que s'ha suposat que seria el fals aladern (Phillyrea sp. pl.). Teofrast també anomena així dos tipus de til·lers.

El gènere Phillyrea (Oleaceae) fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linné (1753, 1754).

Etimològic
Phaseolus vulgaris

Del llatí vulgaris (comú, vulgar), per ser l'espècie que més freqüentment es cultiva.

Etimològic
Phaseolus multiflorus

Pels seus raïms de moltes flors.

Etimològic
Phaseolus coccineus

De l'adjectiu llatí coccineus (de color grana o escarlata), pel color que generalment presenta la corol·la.

Etimològic
Phaseolus

Nom grecoromà donat pels antics a diverses plantes lleguminoses, entre elles el pèsol. És diminutiu de phaselus, que també significa barqueta, per la semblança del llegum.

Etimològic
Phagnalon sordidum

Del llatí sordidus, -a, -um (brut, polsegós), al·ludint, sens dubte, al toment que la vesteix.

Etimològic
Phagnalon saxatile

Del llati saxatilis, -e (que viu a les roques), de saxum, -i (la roca), pels llocs pedregosos on habita.

Etimològic
Phagnalon rupestre

Epítet del llatí botànic format per analogia amb altres del llatí clàssic, com sylvestre o campestre; derivat de rupes (la roca) amb el sufix -estris, que significa origen o hàbitat, per l'hàbit de la planta que acostuma a créixer a llocs pedregosos o escletxes de roques.

Etimològic
Phagnalon

Phagnalon és un anagrama del mot grec gnáphalon (borra dels teixits), pel toment blanquinós que recobreix aquestes plantes; pel seu aspecte cotonós.

El gènere Phagnalon fou establert pel botànic francès Gabriel del Cassini en 1819. Amb l'intercanvi de les dues primeres síl·labes del nom grec, en volia posar de relleu la relació estreta, juntament amb les diferències, amb el gènere Gnaphalium.

 

Etimològic
Phaca australis

Del llatí australis (meridional, del sud) i aquest d'auster (vent del sud); per la seva habitació relativa.

Etimològic
Phaca astragalina

Derivat d'astragalus amb el sufix -ina (que pertany o s'assembla a), pel seu aspecte semblant al d'aquesta planta.

Etimològic
Phaca alpina

Per la seva habitació als Alps i, en general, a les altes muntanyes, .

Etimològic
Phaca

Del grec phaké o phakós (llentia), derivat del verb phágo (menjar), per la forma de la llavor. En Dioscòrides, és una altra lleguminosa mengívola.

Etimològic
Peucedanum stenocarpum

Vegeu Peucedanum officinale subsp. stenocarpum

Etimològic
Peucedanum ostruthium

Epítet del llatí botànic format del grec strouthíon (estruç), per l'alçària de la planta.

Etimològic
Peucedanum oreoselinum

Mot grecollatí amb que Plini anomenava una mena d'api, compost del grec óros, -eos (muntanya) i sélinon, -ou (julivert), literalment, julivert de muntanya.

Etimològic
Peucedanum officinale subsp. stenocarpum

Epítet format del grec stenós (estret) i karpós (fruit), al·ludint als fruits més o menys comprimits.

Etimològic
Peucedanum officinale

Per haver estat usada  com a planta medicinal. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals, fent referència a l'officina, nom que rebia el magatzem dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època.

Etimològic
Peucedanum hispanicum

Del llatí hispanicus, -a, -um (d'Hispania o Espanya). Boissier la va anomenar Imperatoria hispanica per haver-la trobada a Sierra Nevada. En ser reclassificada, va conservar l'epítet específic, canviat de gènere.

Etimològic
Peucedanum cervaria

Del llatí cervarius, -a, -um (dels cérvols). Podria tenir relació amb el nom antic -Cervarium venenum- d'una planta desconeguda.

Etimològic
Peucedanum alsaticum subsp. venetum

Del llatí venetus, -a, um (venecià), per haver-se trobat a la Venècia gàl·lica o cisalpina.

Etimològic
Peucedanum alsaticum

Del llatí científic alsaticus, -a, -um (d'Alsàcia), per ser una espècie alpina trobada en aquesta regió entre els Vosges i el Rin.

Etimològic
Peucedanum

En Teofrast, Dioscòrides i Plini, nom d'una planta, segurament el fonoll de porc (Peucedanum officinale) i espècies pròximes. Paraula relacionada amb el grec peukedanós (amarg com la resina), derivat de peúkē, -ēs (el pi); potser pel gust del fruit, que recorda la fulla del pi, o perquè algunes espècies fan una olor resinosa.

Etimològic
Petroselinum segetum

Del llatí seges, -etis (messes o camp sembrat), segetum (dels sembrats) n'és el genitiu plural; És un qualificatiu, sobre tot linneà, de moltes plantes que creixen preferentment als camps de conreu.

Etimològic
Petroselinum sativum

Del llatí sativus, -a, -um (satiu, que es conrea), per ser planta cultivada des de la més remota antiguitat.

Etimològic
Petroselinum crispum

Del llatí crispus, -a, -um (cresp, arrissat), al·ludint a la forma de les fulles.

Etimològic
Petroselinum

Del grecollatí petroselinum, -i, nom d'una mena de julivert que, segons Dioscòrides, naix als cingles de Macedònia; mot compost del grec pétros, -ou (pedra) i sélinon, -ou (una mena d'api o julivert), com si diguéssim "api de roca".

Etimològic
Petrorhagia prolifera

Neologisme compost del llatí proles, -is (descendència) i fero (portar), probablement per presentar les flors aglomerades o per la gran quantitat de llavors que produeix.

Etimològic
Petrorhagia

Nom del llatí botànic format del grec pétros (pedra, roca) i el sufix -rhagía (trencar, esberlar), perquè aquestes plantes sovint viuen a les escletxes de les roques; Sinònim de saxifraga.

El gènere Petrorhagia fou establert per Johann Heinrich Friedrich Link en 1831.

Etimològic
Petrocoptis pyrenaica

Per la seva habitació, a la serralada pirinenca.

Etimològic
Petrocoptis hispanica

Per la seva habitació, a Espanya.

Etimològic
Petrocoptis

Del grec pétra (pedra, roca) i kópto (tallar), això és, planta que viu a les esquerdes de les roques, com Saxifraga.

Etimològic
Petrocallis pyrenaica

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), per la seva habitació.

Etimològic
Petrocallis

Nom compost del grec pétros (roca) i kállos (bellesa) perquè embelleix i adorna amb les seves flors rosades les roques i el pedruscall on habita.

Etimològic
Petasites pyrenaicus

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), perquè aquesta plant hi viu.

Etimològic
Petasites niveus

Del llatí niveus, -a, -um (blanc com la neu), pel color del revers de les fulles.

Etimològic
Petasites fragrans

Del llatí fragrans, -antis (flairant), per la seva olor que recorda la de la vainilla.

Etimològic
Petasites

Del grecollatí petasus, -i (barret d'ala ampla) pròpiament el casquet de Mercuri o Hermes, com para-sol; al·ludint a la forma ampla de les fulles; amb la mateixa terminació que Odontites, Galactites i altres.

Aquest gènere fou publicat per Philip Miller en 1754.

Etimològic
Pètal

Cadascuna de les peces que constitueixen la corol·la, sovint acolorides. (en deriva petaloide, amb aspecte de pètal).

Plantes vasculars
Persica vulgaris

Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ser molt comú i conegut.

Etimològic
Persica

De malum persicum, nom del préssec entre els romans. Dioscòrides la transcriu al grec com persikón mélon, és a dir poma originària de Pèrsia.

Etimològic
Peristoma

m. Estructura circular, generalment dividida en dents, que es troben a l'entrada de la càpsula. Les dents poden ser dobles o senzilles i no són visibles fins que la càpsula s'ha obert.

Briòfits
Periqueci

m. Conjunt de fil·lidis més o menys diferenciats que envolta els arquegonis.

Briòfits
Perigoni

m. Conjunt de fil·lidis més o menys diferenciats que envolta els anteridis

Briòfits
Perigoni

Periant format per peces totes semblants.

Plantes vasculars
Perígin, perígina

Dit de la flor que té el tàlem còncau, no soldat al pistil, de manera que el periant i els estams apareixen disposats al voltant de l’ovari.

Plantes vasculars
Pericarpi

Conjunt dels teixits externs del fruit, que recobreixen les llavors.

Plantes vasculars
Periant

Conjunt de peces estèrils de la flor, el sèpals i els pètals, que envolten els estams i/o els carpels. Quan hi ha calze i corol·la es diu que el periant és doble, mentre que si només hi ha sèpals es parla de periant senzill.

Plantes vasculars
Perfoliat, perfoliada

Dit de la fulla sèssil (sense pecíol), la base de la qual envolta completament la tija.

Plantes vasculars
Perenne

Dit de la planta que viu diversos anys. Ho són les plantes llenyoses, però també les herbes vivaces, que durant l’hivern conserven parts vives (bulbs, rizomes o gemmes) preparades per la primavera següent. (En deriva perennant, la planta anual que en certes circumstàncies pot viure més d’un any).

Plantes vasculars
Perelló

m. Fruit del perelloner.

Prades (Baix Camp)

Etnobotànica
Peplis portula

Portula, aquí com sinònim de Portulaca (la verdolaga); En llatí, portula és diminutiu de porta (la porta), cosa que alguns autors relacionen amb la dehiscència del fruit.

Etimològic
Peplis nummulariifolia

Adjectiu pleonàstic del llatí botànic format de nummularius, -a, -um (com una moneda petita) i folium, -ii (fulla), referint-se a les fulles orbiculars d'una altra planta, com ara Hypericum nummularium, on l'epítet ja fa referència a la semblança de les fulles amb petites monedes.

Etimològic
Peplis erecta

Del llatí erectus, -a, -um (dret) per la disposició de la tija.

Etimològic
Peplis

Mot grecollatí que Plini fa servir com alternatiu de portulaca (la verdolaga silvestre).

Etimològic
Pentàmer, pentamera

Dit de la flor que té 5 peces per verticils: 5 pètals, 5 sèpals...

Plantes vasculars
Pèndul

Que penja.

Plantes vasculars
Peltat, peltada

Inserit per la seva part central; dit de la fulla en què el pecíol s’insereix al mig del limbe i no a la base.

Plantes vasculars
Pelòria

Anomalia d’una flor normalment zigomorfa que esdevé actinomorfa.

Plantes vasculars
Pèl Glandulós

Pèl que acaba en una glàndula, sovint arrodonida, i que emet una substància que sovint és enganxosa.

Plantes vasculars
Peganum harmala

Del llatí harmala o harmula, nom d'una planta, en Apuleu, que podria ser la ruda silvestre.

Etimològic
Peganum

Del grecollatí peganum, -i (la ruda). Gènere descrit per Linnè a la primera edició d'Species Plantarum (1753)

Etimològic
Peduncle

Cua o peu d’una flor, d’un fruit o d’un altre òrgan; els òrgans que no en tenen s’anomenen sèssils.

Plantes vasculars
Pedicularis pyrenaica subsp. lasiocalyx

Epítet del llatí botànic, format del grec lásios (pelut, llanut) i kályx (embolcall, calze), és a dir, calze llanut, fent al·lusió a l'indument del calze.

Etimològic
Pedicularis pyrenaica

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), perquè aquesta plant hi viu.

Etimològic
Pedicularis

El nom pedicularis herba apareix al Pseudo-Dioscòrides com un nom alternatiu de la staphís agría de Dioscòrides que descriu com planta de fulles feses com les de la vinya silvestre, que se suposa que seria Delphinium staphisagria. El nom deriva del llatí pediculus, -i (poll), perquè la planta es feia servir contra els polls i la sarna; Altres autors es refereixen a l'antiga creença què el bestiar que menja d'aquestes plantes a les pastures es cobreix de polls.

Etimològic
Pedicle

m. Suport prim i allargat.

Briòfits
Pedicel

Peduncle petit; en les inflorescències peu de cadascuna de les flors.

Plantes vasculars
Pedactisecte, pedactisecta

Dit de la fulla pedada en què les divisions atenyen gairebé la base del limbe.

Plantes vasculars
Pectinat, pectinada

Amb parts o divisions disposades al llarg d’un eix, com les pues d’una pinta.

Plantes vasculars
Pecíol

Cua de la fulla que uneix el limbe foliar a la tija. (les fulles que no en tenen s’anomenen sèssils).

Plantes vasculars
Paumissó

m. Dàtil de la palmera (Chamaerops humilis).

Mas de Barberans (Baix Ebre)

Etnobotànica
Pauciflor, pauciflora

Dit de la planta o la tija que porta poques flors.

Plantes vasculars
Patent

Dit de l’òrgan que fa un angle molt obert amb l’eix en què s’insereix.

Plantes vasculars
Pataca

f. Patata. Tubercle de la patatera.

L’Albiol (Alt Camp)

Etnobotànica
Pasturar

v. Viure, arrelar en un lloc. Són plantes que hi pasturen bé.

Vilada (Berguedà)

Etnobotànica
Pastinaca sativa

Del llatí sativus, -a , -um (que es conrea), per ser una planta cultivada, per oposició a l'espècie borda o silvestre.

Etimològic
Pastinaca

Del llatí pastinaca, -ae, nom que els romans donaven a diferents plantes umbel·líferes d'arrel carnosa, comestible o medicinal, com ara la pastanaga (Daucus carota) i la xirivia (Pastinaca sativa). Plini anomenava pastinaca sativa a la pastanaga cultivada, p. pratensis o p. silvestris a la silvestre, i p. erratica a la xirivia silvestre. La paraula s'ha relacionat des d'antic amb el llatí pastus, -us (pastura o menjar d'animals), però més aviat sembla que tindria relació amb pastinum, -i (aixadella, el fet de cavar o terreny cavat).

Etimològic
Partit, partida

Dit de la fulla amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial sense atènyer, però, aquell nervi.

Dit de la fulla o d’altres òrgans amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial sense atènyer, però, aquell nervi.

Plantes vasculars
Paronychiaceae (Paroniquiàcies)

Del gènere Paronychia. Família del sistema De Candolle, ja obsoleta (ordo LXXXVI. PARONYCHIEÆ), els gèneres de la qual són ara classificats dins de les cariofil·làcies.

Etimològic
Paronychia polygonifolia

Epítet format del gènere Polygonum i folium, -ii (la fulla), per la semblança de les fulles amb el Polygonum aviculare.

Etimològic
Paronychia kapela subsp. serpyllifolia

Del grecollatí serpyllum (el serpol) i folium, -ii (la fulla), per la semblança de les fulles amb les d'aquesta planta.

Etimològic
Paronychia kapela

Kapela és el topònim d'un lloc de la regió del Alps sud-orientals, potser a Slovènia, perquè hi creixia aquesta planta.

Etimològic
Paronychia echinulata

Adjectiu del llatí botànic format amb el diminutiu echinulus, d'echinus, -i (eriçó), amb el sufix -atus, -a, -um (proveït de, en forma de), fent al·lusió al sèpals quasi espinescents.

Etimològic
Paronychia capitata

Del llatí capitatus, -a, -um (allò que té cap), derivat de caput, -itis (el cap), per la inflorescència en glomèruls terminals.

Etimològic
Paronychia argentea

Del llatí argenteus, -a, -um (de plata o de color de plata), per les bràctees blanques, argentades.

Etimològic
Paronychia

Del grec paronychía (panadís). També, nom en Dioscòrides d'una herba que neix sobre les pedres i que cura el panadís, que alguns autors han suposat que podria ser Paronychia argentea.

El gènere Paronychia fou establert per Ph. Miller en 1754.

Etimològic
Parnassia palustris

Del llatí paluster, palustris (del llac), per la seva estació, de llocs humits i pantanosos.

Etimològic
Parnassia

Del llatí Parnassus, muntanya de Grècia on, segons la mitologia, vivien les muses; per la seva habitació a les muntanyes.

Gènere creat per Tournefort a partir del nom d'una herba (grec: agróstis en to Parnásso, llatí: gramen Parnassi) que, segons Dioscòrides i Plini, creix al mont Parnàs, i que molts botànics del segle XVI van suposar que es tractava de la parnàssia o fetgera blanca (Parnassia palustris).

Etimològic
Parentucellia viscosa

Del llatí viscosus, -a, -um (enganxós) derivat de viscus, -i (el vesc), per la substància agafallosa que segrega la tija.

Etimològic
Parentucellia

Gènere dedicat per Domenico Viviani, que el va establir en 1824, a Tomaso Parentucelli (1397-1455), humanista italià que va arribar a papa amb el  nom de Nicolàs V que, entre altres actuacions, fundà la Bibioteca Vaticana i fomentà la traducció dels clássics.

Etimològic
Paràsit, paràsita

Planta que viu a expenses d’una altra planta, ja que emet una arrel especial, l’haustori, que xucla la saba de la planta hoste. Hi ha plantes paràsites que ja no tenen clorofil·la i per això no són verdes, sinó que tenen una coloració vermellosa o groguenca, mentre que d’altres sí que són verdes i també fan fotosíntesi.

Plantes vasculars
Parapinnat, parapinnada

Dit de la fulla dividida en folíols (fulla composta) que té un parell de folíols terminals (les fulles imparipinnades, en canvi, en tenen un de sol).

Plantes vasculars
Paral·lelinervi, paral·lelinèrvia

Amb els nervis disposats paral·lels entre ells.

Plantes vasculars
Parafil·les

f. Petit apèndix laminar o filiforme, sovint ramificat, situat entre els fil·lidis.

Briòfits
Parafil·le

Petit apèndix filiforme, sovint ramificat, situat entre els fil·lidis. Les parafil·les corresponen a excrescències que apareixen en els caulidis i que semblen fil·lidis que no s'han desenvolupat.

Plantes vasculars
Papus

En alguns fruits, especialment els de les compostes, apèndix terminal de pèls, esquames o setes, provinent del calze.

Plantes vasculars
Papil·la

Protuberància epidèrmica de forma cònica o hemisfèrica (en deriva papil·lós).

Plantes vasculars
Papilionaci, papilionàcia

Dit de la corol·la (i també de la flor) irregular de pètals lliures, que consta d’un pètals superior més gros que els altres (estendard), dos pètals laterals anomenats ales, i dos d’inferiors un xic soldats (la carena); la presenten les plantes de la fam. de les papilionàcies i les de la fam. de les poligalàcies.

Plantes vasculars
Papaveraceae (Papaveràcies)

De Papaver, nom del principal gènere.

Etimològic
Papaver somniferum

Perquè el suc de la planta, o sigui, l'opi, fa adormir.

Etimològic
Papaver setigerum

De setiger (setós), pels pèls blancs i rígids de les fulles.

Etimològic
Papaver rhoeas

Del grec rhoiás -ádos (que vessa, que s'escola) que, aplicat a l'espècie, significa que s'esfulla fàcilment, fent referència a la caducitat dels embolcalls florals.

Etimològic
Papaver obtusifolium

Pels lòbuls de les fulles, que són arrodonits i obtusos.

Etimològic
Papaver hybridum

Del llatí hybrida (de raça mixta), potser perquè se li van trobar caràcters barrejats. Segons Cadevall, hybridum hi resulta mal aplicat (nomen ineptum).

Etimològic
Papaver dubium

Del llatí dubius (dubtós), per la dificultat de distingir-lo d'altres espècies afins, especialment de P. obtusifolium, amb la qual es confon fàcilment.

Etimològic
Papaver clavatum

Del llatí clava (maça), per la forma de la càpsula.

Etimològic
Papaver argemone

Nom que dóna Plini a una espècie d'anemone, per la semblança. També hi ha qui ho fa venir del grec árgemon (núvol als ulls), pel seu antic ús per a guarir afeccions dels ulls.

Etimològic
Papaver alpinum

Perquè viu a la regió alpina.

Etimològic
Papaver hispidum

De hispidus (setós, pelut), pels pèls rígids de la càpsula.

Etimològic
Papaver

Nom llatí de la rosella i del cascall.

Etimològic
Panícula

Inflorescència (conjunt de flors) composta, molt ramificada, o sigui que és formada de nombroses flors (cada ramificació és un raïm).

Plantes vasculars
Panduriforme

De forma semblant a la caixa d’un violí o d’una guitarra.

Plantes vasculars
Pàmpol

m. Fulla de cep.

Aiguaviva (Alt Camp)

Etnobotànica
Palmissó

m. Dàtil de la palmera (Chamaerops humilis).

Ebo (Marina Alta)

Etnobotànica
Palmatisecte, palmatisecta

Dit de la fulla palmada en què les divisions atenyen el punt d’inserció amb el pecíol.

Plantes vasculars
Palmatipartit, palmatipartida

Dit de la fulla palmada en que les divisions ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn i la base del limbe sense atènyer, però, el punt d’inserció amb el pecíol.

Plantes vasculars
Palmatinervi, palmatinèrvia

Dit de la fulla que presenta nervació palmada.

Plantes vasculars
Palmatilobulat, palmatilobulada
Palmatilobat, palmatilobada

Dit de la fulla palmatinèrvia dividia en lòbuls poc profunds.

Plantes vasculars
Palmatífid

Dit de la fulla palmada en que les divisions no ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn i la base del limbe.

Plantes vasculars
Palmaticomposta

Fulla dividida (composta), els folíols de la qual neixen tots en un mateix punt, i per això té una forma palmada, com la palma de la ma.

Plantes vasculars
Palmat, palmada

Dit de la fulla dividida en lòbuls o segments divergents entre ells, com els dits d’una ma oberta.

Dit de la nervació en què els nervis principals arrenquen radialment de la base del limbe.

Plantes vasculars
Palletes

(Del receptacle), bràctea o esquama que acompanya les flors en un capítol d’una composta, i intervenen en la disseminació dels fruits.

Plantes vasculars
Pallenis spinosa

Del llatí spinosus, -a, -um (que té espines) en referència a les espines apicals de les bràctees involucrals.

Etimològic
Pallenis

Del llatí Pallenis, idis (de Pallene), nom d'una ciutat grega a la península calcídica del mateix nom, avui anomenada Kassandra, a la regió grega de Macedònia. Segons la llegenda, pren el nom de Palléne, filla de Sithón, rei mitològic dels Odomantes, en Tràcia.

Etimològic
Paliurus spina-christi

Nom compost en llatí que significa 'espina de Crist', fent referència a la corona d'espines de la passió de Crist, per les branques espinoses.

Etimològic
Paliurus

Del grecollatí paliurus, -i, nom d'un aladern espinós altres arbusts similars, algú dels quals a més d'un autor li ha recordat la corona d'espines de Crist.

El gènere Paliurus (Rhamnaceae) fou establert por Tournefort (1694, 1700) i validat en Ph. Miller (1754).

Etimològic
Paladar

En algunes corol·les, replec del llavi inferior que clou la gorja.

Plantes vasculars
Paeoniaceae (Peoniàcies)

Fa referencia al seu únic gènere.

Etimològic
Paeonia peregrina

Per la seva extensa àrea de dispersió.

Etimològic
Paeonia microcarpa

Del grec mikrós (petit) i karpós (fruit), al·ludint a la mida petita del seus fol·licles.

Etimològic
Paeonia

Del grec paionía, forma femenina de paiónios que vol dir curatiu, saludable o medicinal. A. Laguna, en els comentaris al “Dioscórides”, diu: “Es diu peònia aquesta planta pel nom del seu primer inventor que fou Peó”. Paeonius o Peó era un déu grecoromà de la medicina.

Etimològic
Pa de rabosa

m. Dàtil de la palmera (Chamaerops humilis).

Bítem (Baix Ebre)

Etnobotànica