Terme Sort ascending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Gypsophila vaccaria | Del llatí vacca, -ae (la vaca) amb el sufix -arius, -a, -um, que indica semblança o parentiu, per ser-ne la vaca molt gormanda. |
Etimològic |
Gypsophila tomentosa | Del llatí tomentum, -i (la borra) amb el sufix -osus, -a, -um, que indica 'ple de' o 'abundant en', pel toment que recobreix les fulles. |
Etimològic |
Gypsophila struthium | El mot greco-llatí Struthion és el nom de l'herba sabonera, en Plini. |
Etimològic |
Gypsophila saxifraga | Adjectiu compost del llatí saxum, -i (roca, roc) i frangere (trencar), per l'estació de la planta en pedruscalls o escletxes. |
Etimològic |
Gypsophila repens | Del llatí repere (arrossegar-se), per ser planta cespitosa i radicant. |
Etimològic |
Gypsophila muralis | Del llatí murus, -i (el mur o paret) i el sufix -alis que significa 'de' o 'pertanyent a', per la seva estació. |
Etimològic |
Gypsophila hispanica | Del llatí hispanicus, -a, -um (espanyol, d'Espanya) per la seva habitació. |
Etimològic |
Gypsophila | Del grec gýpsos (el guix) i l'adjectiu phílos (amant o amic) per preferir les terres guixenques. |
Etimològic |
Grevolar | m. Bosc de grèvols. La Vall (Rosselló) |
Etnobotànica |
Granilló | m. Fruit de la mata. Prat de Comte (Terra Alta) |
Etnobotànica |
Grana | La llavor. |
Plantes vasculars |
Gorja | Plantes vasculars | |
Gomphocarpus fruticosus | Del llatí fruticosus, -a, -um (ple de branques), derivat de frutex, fruticis (arbust), per ser planta arbustiva. |
Etimològic |
Gomphocarpus | Nom del llatí botànic creat per Robert Brown (1810) sense donar-ne cap explicació; però sembla palès que prové del grec gómphos, -ou (clau) i karpós, -oú (fruit), al·ludint als fol·licles eriçats de pues. |
Etimològic |
Gnaphalium uliginosum | Del llatí uliginosus, -a, -um (humit, pantanós) i aquest d'uligo, -inis (humitat natural de la terra), per l'estació preferent de la planta a llocs humits. |
Etimològic |
Gnaphalium sylvaticum | Del llatí sylvaticus, -a, -um (propi del bosc) i aquest de silva o sylva, -ae (el bosc, la selva), per la seva estació de preferència boscana. |
Etimològic |
Gnaphalium supinum | Del llatí supinus, -a, -um (ajagut d'esquena, inclinat), per les tiges, comunament ajagudes a la base. |
Etimològic |
Gnaphalium norvegicum | Epítet geogràfic del llatí científic referit a Noruega, perquè la planta viu en aquest país. Per analogia amb altres del llatí clàssic com gallicum, hispanicum, ... |
Etimològic |
Gnaphalium luteoalbum | Epítet del llatí botànic compost de luteus, -a, -um (groc que tira a vermell) i albus, -a, -um (blanc), pel capítols de flors grogues amb el periclini blanc nacrat. |
Etimològic |
Gnaphalium hoppeanum | Espècie dedicada al metge i botànic alemany David Heinrich Hoppe (1760-1846). |
Etimològic |
Gnaphalium | Del grec gnáphalon, -ou (borra dels teixits), pel toment que recobreix les plantes, que es feia servir per a farcir les màrfegues. El gènere Gnaphalium fou establert per C. Linné en 1753 |
Etimològic |
Glyzyrrhiza glabra | Del llatí glaber, -bra, -brum (calb), per ser així el tronc, això és, sense pèls. |
Etimològic |
Glyzyrrhiza | Glycyrrhiza és el nom grecollatí amb què anomena Plini aquesta planta. Del grec glykýs (dolç) i rhiza (arrel), per tenir el rizoma dolç. |
Etimològic |
Glumel·la | Cadascuna de les dues peces (rarament una) que embolcallen la flor de les gramínies. |
Plantes vasculars |
Gluma | -Cadascuna de les dues (rarament una) peces bracteïformes que hi ha a la base de les espiguetes de les gramínies. -Peça bracteïforme que es troba a la base de cadascuna de les flors del gèn. Carex i d’altres ciperàcies. |
Plantes vasculars |
Glomèrul | Inflorescència, o sigui grup de flors, que creixen molt juntes, fent un conjunt globós. |
Plantes vasculars |
Globularia vulgaris subsp. willkommii | Epítet dedicat a Heinrich Moritz Willkomm (1821-1895), botànic alemany, autor de Prodromus Florae hispanicae, que va fer nombroses expedicions botàniques per la Península ibèrica. |
Etimològic |
Globularia vulgaris | Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ésser planta comuna i vulgar en gran part d'Europa. |
Etimològic |
Globularia alypum | Del nom Alypum monspeliensium dels autors prelinneans. Segons diu Pius Font i Quer en El Dioscórides renovado, ve del nom álypon amb què els grecs anomenaven una planta que no respon a la descripció d’aquesta. |
Etimològic |
Globularia | Nom del llatí botànic format de globulus, diminutiu de globus, -i (esfera), i el sufix llatí -aria, -ae, que indica relació. A Rariorum aliquot stirpium, per Panno- |
Etimològic |
Glinus lotoides | Adjectiu del llatí botànic format del gènere Lotus i el sufix grec -oídes (semblant a), per haver-se-li trobat alguna semblança amb una planta del gènere Lotus. |
Etimològic |
Glinus | Del grec glínos; segons Plini, que pren el nom de Teofrast, un cert tipus d'auró de muntanya. Amb tot, l'origen del nom és incert ja que aquesta planta no té res a veure amb els aurons, i ni Linnè, que creà el gènere, ni Loefling, que el validà, n'expliquen res. |
Etimològic |
Glechoma hederacea | Del llatí hederaceus, -a, -um (semblant a l'heura), perquè creix ajaguda i les fulles recorden les de l'heura. Adjectiu format d'hedera, -ae (l'heura) i el sufix llatí -aceus (semblant a). |
Etimològic |
Glechoma | Del grec gléchon, nom del poliol entre els antics grecs i romans. Altres autors el fan derivar del grec bléchon (bel); i Laguna, en els seus comentaris a De Materia Medica, ho relaciona amb el relat pintoresc segons el qual "les ovelles, a les quals els agrada [el gléchon] quan està florit, després que n'han menjat, molt sovint belen". El gènere Glechoma fou creat per Linnè, qui va precisar en Hortus Cliffortianus (1738) que així volia conservar i fixar l'ús d'un homònim tan venerable. |
Etimològic |
Glaucium luteum | Del llatí luteus (groc), pel color de les flors, entre groc i ataronjat. |
Etimològic |
Glaucium flavum | Del llatí flavus (groc), pel color de les flors, entre groc i ataronjat. |
Etimològic |
Glaucium corniculatum | Del llatí corniculum, diminutiu de cornu (banya), per la forma de la càpsula. |
Etimològic |
Glaucium | Glaúkion és el nom que tenia en grec el Glaucium corniculatum. De glaukós, al·ludint al color glauc o verd blanquinós de la planta. |
Etimològic |
Glauc, glauca | De color verd blavenc (en deriva glaucescent, tirant a glauc). |
Plantes vasculars |
Glaner | adj. Arbre que lleva glans. (Pla de l’Estany) |
Etnobotànica |
Glàndula | Cèl·lules que poden tenir les fulles, el sèpals, els pètals..., que produeixen líquids i que són excretats cap a l’exterior cèl·lula. (en deriva glandulós-a).
Cèl·lula o conjunt de cèl·lules que acumula o expel·leix productes de secreció (en deriva glandulós-a). |
Plantes vasculars |
Gladiolus illyricus | Del llatí Ilýricus, -a, -um (de Il·líria), perquè viu en aquesta regió. |
Etimològic |
Gladiolus | Del llatí gladiolus, -i (espasa petita), diminutiu de gladius, -ii (espasa de legionari), al·ludint a la forma de les fulles d'aquestes plantes, semblants a una espasa. Plini anomenava gladiolus o cypirus a diferents plantes rizomatoses, entre elles, probablement, G. italicus. El gènere Gladiolus (Iridaceae) fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754). |
Etimològic |
Glabre | Que no té pèls; en deriva glabrescent, o sigui gairebé glabre (és oposat a pilós). |
Plantes vasculars |
Ginòfor | Sinònim de carpòfor. |
Plantes vasculars |
Gínjol | m. Fruit del ginjoler. Bigues (Vallès Oriental) |
Etnobotànica |
Ginebral | m. Bosquina de ginebres. Xodos (Alcalatén) |
Etnobotànica |
Gimnopode | Dit de la planta (sobretot del gèn. Hieracium) que no presenta pilositat a la base de la tija. (és oposat a eriòpode). |
Plantes vasculars |
Gibós, gibosa | Que presenta un gep. |
Plantes vasculars |
Geum urbanum | Del llatí urbanus, -a, -um, adjectiu deribat d'urbs, urbis (la ciutat), per l'estació de la planta, no apartada de les poblacions. |
Etimològic |
Geum sylvaticum | Del llatí sylvaticus o silvaticus, -a, -um (del bosc), per la seva estació boscana. |
Etimològic |
Geum rivale | Del llatí rivalis, -e adjectiu derivat de rivus, -i (rierol), per la seva estació en llocs humits. |
Etimològic |
Geum reptans | Del llatí reptans, participi present del verb repere (arrossegar-se), pels seus llargs estolons. |
Etimològic |
Geum pyrenaicum | Del llatí pyrenaicus, -a, -um (dels Pirineus) per la seva estació pirinenca. |
Etimològic |
Geum paui | Dedicada a l'eximi botànic Carles Pau, de Segorb (València). |
Etimològic |
Geum montanum | Del llarí montanus, -a, -um ( de les muntanyes), per la seva estació, a l'alta muntanya. |
Etimològic |
Geum | Del llatí geum, -i nom que Plini donava a una planta d'arrels fines i negres que feien bona olor, probablement G. urbanum (caryophyllata dels autors prelinneans). |
Etimològic |
Gerdor | f. Verdor i frescor de plantes. Osor (Selva) |
Etnobotànica |
Gerdó | m. Gerd. Fruit de la gerdera. Planoles (Ripollès) |
Etnobotànica |
Gerd | m. Fruit de la gerdera. La Nou de Berguedà (Berguedà) |
Etnobotànica |
Geranium sylvaticum | Del llatí sylvaticus o silvaticus, -a, -um (que viu al bosc), de sylva o silva, -ae (bosc o selva), per la seva estació silvestre. |
Etimològic |
Geranium sanguineum | Del llatí sanguineus, -a, -um (sanguinós), pel color de les flors. |
Etimològic |
Geranium rotundifolium | Format del llatí rotundus (rodó) i folius (fulla), és a dir, de fulla rodona, per la forma de les fulles. |
Etimològic |
Geranium robertianum | Forma llatinitzada de Herba Sancti Ruperti o Herba Ruperti; dedicada a Sant Robert, per les seves suposades virtuts curatives. |
Etimològic |
Geranium pyrenaicum | Per la seva estació més o menys pirinenca. |
Etimològic |
Geranium pusillum | Del llatí pusillus, -a, -um (molt petit), per la seva petita alçària. |
Etimològic |
Geranium pulverulentum | Del llatí pulverulentus (polsós), adjectiu derivat de pulvis, -eris (pols), pel toment de les fulles. |
Etimològic |
Geranium pratense | Del llatí pratensis, -e (que viu al prat), derivat de pratum, -i (el prat), per la seva estació. |
Etimològic |
Geranium phaeum | Del grec phaiós (bru, fosc) amb desinència llatina, pel color de les flors. |
Etimològic |
Geranium palustre | Del llatí palustris, -e (pantanós), derivat de palus, paludis (aiguamoll o llacuna) per la seva estació. |
Etimològic |
Geranium nodosum | Del llatí nodosus, -a, -um (nuós), per presentar nusos molt engruixits. |
Etimològic |
Geranium molle | Del llatí mollis, -e (bla, suau, flexible), per la suavitat de les fulles. |
Etimològic |
Geranium lucidum | Del llatí lucidus, -a, -um (brillant), per la lluentor de la planta. |
Etimològic |
Geranium divaricatum | Del verb llatí divaricare (obrir-se estenent-se), per les branques obertes i esteses en tots sentits. |
Etimològic |
Geranium dissectum | Participi del verb llatí dissecare (tallar), per les fulles dividides. |
Etimològic |
Geranium columbinum | De l'adjectiu llatí columbinus, de columba, -ae (el colom), per la semblança més o menys remota dels pedicels amb el peu de dita au. |
Etimològic |
Geranium cinereum | Del llatí cinereus, -a, um (cendrós), pel color de la planta. |
Etimològic |
Geranium | Del grecollatí geranion, -ii, nom amb què, en Dioscòrides i Plini, s'anomena a dues plantes que hom suposa que són Geranium tuberosum i Erodium malacoides. Plini dona també aquest nom a una tercera, que sembla ser Myrrhis odorata (umbel·lìfera). El nom té relació amb el mot grec géranos (grua) perquè el fruit de totes les plantes d'aquest gènere s'assemblen al cap d'aquesta au. El gènere Geranium fou establert per Tournefort i validat en Linnè. |
Etimològic |
Geraniaceae (Geraniàcies) | Del gènere Geranium. |
Etimològic |
Gentianaceae (Gencianàcies) | Del Gentiana, nom del gènere tipus de la família. |
Etimològic |
Gentiana verna | Del llatí vernus, -a, -um (primaveral), derivat de ver, veris, (la primavera), per ésser una espècie molt primerenca. |
Etimològic |
Gentiana terglouensis subsp. schleicheri | Dedicada al naturalista suís d'origen alemany Johann Christoph Schleicher (1768-1834). |
Etimològic |
Gentiana terglouensis | Epítet geogràfic del llatí botànic format de Triglav o Terglou, nom del cim més alt dels Alps Julians, a Eslovènia, perquè la planta viu en aquesta serralada. |
Etimològic |
Gentiana tenella | Del llatí tenellus, -a, -um (tobet), diminutiu de tener, -a, -um (tendre, delicat), per la seva exigüitat i aspecte delicat. |
Etimològic |
Gentiana pyrenaica | Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), pel seu lloc d'habitació. |
Etimològic |
Gentiana pneumonanthe | No és un adjectiu sinó un nom en aposició, el Pneumonanthe de Lobelius, que Linné conservà com a epítet específic; paraula formada dels mots grecs pneúmon (pulmó), i ánthos (flor), perquè era una mena de pulmonària: planta emprada com a remei de les afeccions respiratòries lleus. |
Etimològic |
Gentiana nivalis | Del llatí nivalis, -e (propi de la neu) derivat de nix, nivis (la neu o glaç), per viure entre les neus de les altes muntanyes, a la zona nival. |
Etimològic |
Gentiana lutea | Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de les flors. |
Etimològic |
Gentiana cruciata | Per haver estat una de les plantes anomenades Cruciata pels autors pre-linneans, per tenir els parells de fulles creuats. Així doncs, aquí és nom en aposició.
|
Etimològic |
Gentiana ciliata | Del llatí ciliatus, -a, -um (que té pestanyes) derivat de cilium, -ii (parpella, pestanya), pels lòbuls de la corol·la, de marges ciliats |
Etimològic |
Gentiana campestris | Del llatí campestris, -e, qualificatiu inconcret, si hom pren campestre per camperol; inadequat, si hem d'entendre que és pròpia de les terres de conreu, ja que habita in pratis siccis (en els prats secs), segons frase del propi Linnè, autor de l'espècie. |
Etimològic |
Gentiana burseri | Dedicada al metge i botànic alemany J . Burser (1583-1639), deixeble de C. Bauhin i professor de la Ritterakademie de Soroe, a Dinamarca. Autor d'un cèlebre Hortus siccus (herbari) de 25 volums, amb plantes que va recollir per tota Europa, estudiat per molts botànics suecs, entre ells C. Linné. |
Etimològic |
Gentiana acaulis subsp. alpina | Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps), perquè la planta hi viu. |
Etimològic |
Gentiana acaulis | Paraula formada pel prefix privatiu a- i del llatí caulis (tija de les plantes), per no tenir-ne o ésser extremament curta. |
Etimològic |
Gentiana | Planta citada ja per Dioscòrides, que podria ser G. lutea o G. purpurea, i que, segons Plini, deu el nom a Gentius, últim rei dels il·liris, que suposadament en va descobrir les propietats curatives. El gènere Gentiana fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754). |
Etimològic |
Genistoide | Que s’assembla a una ginesta. |
Plantes vasculars |
Genista villarsii | Dedicada a D. Villars (1745-1814), metge i professor a Grenoble, autor de l'Histoire des plantes du Dauphiné (1786-89). |
Etimològic |
Genista triflora | Adjectiu del llatí botànic format de tris (tres) i flos, floris (la flor), per la disposició freqüent de les flors en grups de tres. |
Etimològic |
Genista tinctoria | Del llatí tinctorius, -a, -um (cosa que tenyeix), pel color groc de l'arrel, usat pels tintorers. |
Etimològic |
Genista scorpius | Del grec scorpíos, que significa 'escorpí', però que és també el nom d'una mena de ginesta o gatosa, probablement per les agudes espines que poblen la planta. Plini també anomena Scorpion, -onis a una planta. |
Etimològic |
Genista sagittalis | Del llatí sagitta, -ae (la sageta), per les expansions alades del seu tronc, comparables a una sageta. |
Etimològic |
Genista pulchella | Diminutiu femení del llatí pulcher, -chra, -chrum (formós), per l'aspecte bonic de la planta. |
Etimològic |
Genista pilosa | Del llatí pilosus, -a, -um (cobert de borrissó) de pilus, i (pèl, borrissó) pel toment pilós que recobreix diferents dels seus òrgans. |
Etimològic |
Genista monspessulana | Adjectiu format de Mons Pessulum, nom en llatí de la ciutat de Montpeller, per haver-s'hi trobat la planta en les rodalies. És sinònim de monspeliensis i monspeliaca. |
Etimològic |
Genista linifolia | Del llatí linum, -i (el lli) i folium,-ii (la fulla), per la semblança de les fulles. |
Etimològic |
Genista horrida | Del llatí horridus, -a, -um (ple d'espines), per ser planta molt espinosa. |
Etimològic |
Genista hispanica | Del llatí hispanicus, -a, um (d'Hispània o Espanya) per la seva habitació. |
Etimològic |
Genista germanica | Del llatí germanicus, -a, -um (de Germània o Alemanya), per la seva habitació. |
Etimològic |
Genista cinerea | De l'adjectiu llatí cinereus, -a, -um (cendrós), de cinis, -eris (la cendra), al·ludint al color cendrós de la planta , particularment de les fulles. |
Etimològic |
Genista candicans | Participi present del verb llatí candicare (blanquejar), al·ludint al color més clar del revers dels folíols. |
Etimològic |
Genista anglica | Del llatí medieval anglicus, -a, -um (d'Anglaterra), per la seva habitació. |
Etimològic |
Genista | Nom llatí d'algunes plantes citades per Plini, Virgili i altres, que avui pertanyen a diferents gèneres com ara Genista tinctoria, Spartium junceum, Teline monspessulana, però també Erica arborea. Cadevall esmenta que alguns el fan derivar del celta gen (botja petita), en al·lusió al port d'aquestes plantes. |
Etimològic |
Geniculat, geniculada | Corba o geniculat com si tingués un genoll. |
Plantes vasculars |
Gènere | Terme pendent de ser descrit |
Plantes vasculars |
Gemma rizoidal | Gemma (f.) rizoidal (adj.). Tipus de propàgul d'estructura globosa, el·líptica, cilíndrica o filamentosa situada als rizoides, que serveix per la reproducció vegetativa del briòfit. |
Briòfits |
Gemma | f. Tipus de propagul d'estructura globosa, el·líptica, cilíndrica, angulosa uni- o pluricel·lular. |
Briòfits |
Gemma | Òrgan petit i arrodonit que origina un nou brot (una nova tija), o una flor; les gemmes sovint són protegides per esquames i així no sofreixen danys als períodes desfavorables hivernals o estivals. |
Plantes vasculars |
Geminat, geminada | Disposats en parell. |
Plantes vasculars |
Gema | Veure: Gemma |
Plantes vasculars |
Gatosar | m. Matoll de gatoses. Prudenci Bertrana, Obres completes p 257 |
Etnobotànica |
Garroferal | m. Camp de garrofers. Bítem (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Garrofa | f. Fruit del garrofer. Paterna (Horta) |
Etnobotànica |
Garidella nigellastrum | Per la seva afinitat amb Nigella, com si diguéssim falsa Nigella o aranya. El sufix llatí -astrum té un sentit despectiu. Com de olea (olivera) deriva oleastrum, o bé oleaster, que és l'ollastre o olivera borda. |
Etimològic |
Garidella | Dedicada per Tournefort a Pierre Garidel, metge i botànic d'Aix, a la Provença. |
Etimològic |
Gànguil | m. Plançó alt i prim. Lladó (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
Gamosèpal, gamosepala | De sèpals soldats (és oposat a dialisèpal). |
Plantes vasculars |
Gamopètal, gamopetala | De pètals soldats (és oposat a dialipètal). |
Plantes vasculars |
Galotxa | f. Ballaruc. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
Galium verum | Del llatí verus, -a, -um (vertader), el de flor groga, perquè es considera el prototip del gènere des de l'antiguitat; el que suposadament fa coagular la llet.
|
Etimològic |
Galium verticillatum | Aquest adjectiu del llatí botànic, es fa servir per referir-se als òrgans que naixen de forma radial al mateix punt de la tija; prové del llatí clàssic veriticillus, -i (la tortera o pes en forma de disc o rodanxa ajustat al capdavall del fus per a fer-lo girar millor); o de verticillum, -i (vèrtebra). Aquí al·ludeix a la disposició verticil·lada de les fulles i de les flors. |
Etimològic |
Galium verrucosum | Del llatí verrucosus, -a, -um (ple de berrugues), al·ludint als mericarpis globosos del fruit, coberts de protuberàncies semblants a berrugues. |
Etimològic |
Galium uliginosum | Del llatí uliginosus, -a, -um (humit, pantanós) derivat d'uligo, -inis (humitat natural de la terra), per l'estació de la planta. |
Etimològic |
Galium tricornutum | Adjectiu del llatí botànic format del prefix tri- (tres) i cornutus, -a, -um (que té banyes), és a dir, que té tres banyes o puntes, al·ludint a les cimes de la inflorescència que generalment són triflores. El sinònim G. tricorne, de tricornis, -e (de tres banyes), que sí és un adjectiu del llatí clàssic, fou declarat il·legítim. |
Etimològic |
Galium saccharatum | Adjectiu del llatí botànic que vol dir ensucrat, derivat del grecollatí saccharon o saccharum, -i (sucre), pels fruits verrucosos semblants a un conegut dolç ensucrat, l'anis sucré. |
Etimològic |
Galium rotundifolium | Compost de rotundus, -a, -um (rodó) i folium, -ii (la fulla), Apuleu feia servir l'adjectiu rotundifolius, -a, -um per a plantes amb el limbe de les fulles arrodonit, com les ovalades o el·líptiques d'aquesta espècie. |
Etimològic |
Galium pyrenaicum | Del llatí pyrenaicus, -a, -um (propi o natural del Pirineu), per ser-ne aquestes muntanyes el principal lloc d'habitació. |
Etimològic |
Galium pusillum subsp. brockmannii | Subespècie dedicada al botànic d'origen polonès Heinrich Brockmann-Jerosch (1879-1939), professor de la Universitat de Zuric. |
Etimològic |
Galium pusillum | Del llatí pusillus, -a, -um (petitó), diminutiu de pusus, -i (nen, menut), al·ludint al reduït port de la planta, cespitós, d'uns pocs centímetres d'alçària. |
Etimològic |
Galium pumilum subsp. rivulare | Adjectiu del llatí botànic, rivularis, -e, derivat del llatí rivulus, -i (riuet o fil d'aigua), diminutiu de rivus, -i (rierol), per l'estació de la planta. |
Etimològic |
Galium pumilum subsp. pinetorum | Del llatí pinetum, -i (la pineda); pinetorum (de les pinedes) és la forma del genitiu plural, al·ludint a la estació de la planta. |
Etimològic |
Galium pumilum | Del llatí pumilus, -a, -um (nan), per la seva escassa alçària. |
Etimològic |
Galium parisiense subsp. divaricatum | Del verb llatí divaricare (obrir-se estenent-se), referint-se a les branques esteses en angles oberts. |
Etimològic |
Galium parisiense | De parisiensis, -e (de París), adjectiu gentilici del llatí medieval, probablement prenent la part pel tot, perquè la planta havia estat trobada a França. |
Etimològic |
Galium palustre | Del llatí palustris, -e (palustre, pantanós), derivat de palus, paludis (llacuna, aiguamoll), per l'estació de la planta, en llocs humits. |
Etimològic |
Galium odoratum | Del llatí odoratus, -a, -um (olorós, fragant). És planta que fa olor quan està seca; Recorda l'Anthoxanthum, aromatitza el vi, els vestits i és insecticida. |
Etimològic |
Galium murale | Del llatí muralis, -e (propi de la muralla o de la paret), denotant l'estació de la planta. Vegeu en Plini muralis herba, la morella roquera (Parietaria officinalis). |
Etimològic |
Galium mollugo subsp. erectum | Del llatí erectus, -a, -um (dret) per la disposició més o menys vertical de la tija. |
Etimològic |
Galium mollugo | Del llatí mollugo, -inis, nom que Plini dona a una planta que podria ser una Stellaria o una Anagallis. |
Etimològic |
Galium minutulum | Del llatí minutulus, -a, um, forma diminutiva de l'adjectiu minutus, -a, um (menut, petit), al·ludint a la mida molt petitona de les flors. |
Etimològic |
Galium maritimum | Del llatí maritimus, -a, -um (del litoral, costaner), pel seu lloc d'habitació preferent. |
Etimològic |
Galium lucidum subsp. fruticescens | Mot emprat per Plini; és el participi present del verb llatí fruticescere (llucar, fer rebrots), derivat de frutex, -icis (arbust), per ser planta multicaule i, de vegades, emetre estolons. |
Etimològic |
Galium lucidum | Del llatí lucidus, -a, -um (brillant), pel verd lluent de la planta, generalment glabra. |
|
Galium cruciatum | Derivat del llatí crux, crucis (creu), aquest adjectiu pren, en llatí medieval, el sentit de 'en forma de creu', aquí fent referència a la disposició de les fulles verticil·lades de quatre en quatre, en forma de creu. En llatí clàssic cruciatus, -a, -um era el reu crucificat o turmentat de qualsevol manera. |
Etimològic |
Galium cometerhizon | Adjectiu compost del grec kométes, -ou (cabellut) i rhiza, -es (arrel), per les nombroses arrels que, com una cabellera de pels fins, llargs i delicats, emeten els nusos inferiors. |
Etimològic |
Galium aparine | Nom d'aquesta espècie en Dioscòrides i Plini. El nom grec aparíne és d'etimologia obscura; uns el fan venir d'aparés (sa) i altres d'apaíro (emportar-se), perquè els fruits s'enganxen a la roba del que s'acosta; raó per la qual la planta rebia el sobrenom de philanthropos (amic dels homes). |
Etimològic |
Galium | De gálion, nom grec d'una planta que Dioscòrides fa derivar del grec gála, gálaktos (llet), perquè suposadament amatona la llet; amb fulles com les de l'apegalosa (Galium aparine) i flors grogues, que podria ser Galium verum. Per a Plini era un altre nom de galeopsis o galeobdolon, planta de fulles com les de l'ortiga, flors purpúries i que, quan es rebrega, fa fortor, que es pensa que podria ser Lamium purpureum o Schrophularia peregrina. |
Etimològic |
Galeopsis tetrahit | Nom molt antic, d'etimologia dubtosa (d'arrel grega, hom l'atribueix el significat de 'quatre vegades' o 'dividit en quatre'), que probablement va fer servir com a nom genèric Matthias de l'Obel (1538-1616). |
Etimològic |
Galeopsis segetum | Segetum és la forma del genitiu plural del llatí seges, -etis (camp sembrat); és a dir, 'dels sembrats', per la seva ordinària estació. Sinònim de l'adjectiu segetalis, -e. |
Etimològic |
Galeopsis ladanum subsp. pyrenaicum | De l'adjectiu llatí pyrenaicus, -a, -um i aquest de Pyrenaei, -orum (els monts Pirineus), per ésser planta pròpia dels Pirineus.
|
Etimològic |
Galeopsis ladanum | Aquest nom, aquí en aposició, ha estat pres del Ladanum segetum de Plini, que C. Bauhin identifica amb la seva Sideritis arvensis angustifolia rubra, sinònim de la Galeopsis ladanum de Linné. En llatí, ladanum és la substància brillant i enganxosa que segrega una estepa (Cistus ladanifer), però s'hi desconeix la relació. |
Etimològic |
Galeopsis | Nom emprat per Dioscòrides i Plini per anomenar una planta que en ser rebregada fa mala olor, amb tiges i fulles semblants a les de l'ortiga, i flors petites i purpúries, que molts autors han volgut identificar com Scrophularia peregrina. Mot compost del grec galée -es (la mustela) i ópsis, -eos (aspecte, aparença), perquè la corol·la s'assemblaria a la cara d'aquests animals que, per afegiment, fan pudor. Hi ha qui atribueix a Linnè (sense proves) fer derivar el nom del llatí galea, -ae (elm) i el grec ópsis, -eos (aparença), per la semblança del llavi superior amb un elm. El gènere fou establert per Tournefort i revalidat per Linnè per a plantes que no tenen res a veure amb l'esmentada, llevat del que fa a l'aspecte de la corol·la. |
Etimològic |
Galega officinalis | Per les suposades propietats galactògenes de la planta. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals. Linné el va fer servir per anomenar algunes d'aquestes plantes. |
Etimològic |
Galega | Del llatí medieval galega, aplicat a aquest gènere de lleguminoses. Alguns autors el fan derivar del grec gála, gálaktos (llet) i aix, aigós (cabra), per ser planta farratgera, suposadament galactògena, és a dir, que fa augmentar la secreció làctia del bestiar que la menja. |
Etimològic |
Galanthus nivalis | De l'adjectiu llatí nivalis, -e (propi de la neu), perquè és tan primerenca que, en molts indrets, floreix quan encara tot està nevat. |
Etimològic |
Galanthus | El propi Linnè, que va crear el gènere (1737), ens explica en l'Hortus Cliffortianus que Galanthus ve del grec gála (llet) i ánthos (flor), perquè la flor és com la llet, nívia. |
Etimològic |
Galactites tomentosus | Adjectiu del llatí botànic format del llatí clàssic tomentum, -i (borrissol), per l'indument blanquinós que té tota la planta. |
Etimològic |
Galactites | Nom del llatí botànic que deriva del grec gála, gálaktos (la llet), segurament per les venes lletoses o les taques blanques de les fulles. Aquest nom o diferents variants sembla que s'han aplicat a algunes lletereses, en aquest cas relacionant-lo amb el làtex blanc que produeixen. Com a curiositat, val a dir que el mot grecollatí galactites, -ae, en Plini, significa gemma o pedra preciosa. Si bé C. Moench, quan va crear el gènere en 1794 ho va fer com a femení, les normes recents del "Codi Internacional de Nomenclatura per a algues fongs i plantes" (ICN) li han assignat el gènere masculí. |
Etimològic |