Glossari de plantes vasculars

Que termina en punta.

Als arbres de la família de les fagàcies involucre llenyós que enclou o embolcalla els fruits (en deriva cupuliforme).

És a dir que té forma de tascó.

En forma de caputxeta.

Fulles o altres órgans els marges dels quals tenen dents poc sortints i arrodonides.

Crenulat-ada, que és finament crenat.

Sortint recte i estret que fa ressalt a la superfície d'un fruit, d'una tija...

Cos oleífer format per una sola vesícula.

Cos oleífer format per diverses vesícules aglomerades.

Corpuscle esfèric o el·lipsoïdal que conté lípids, existents dins les cèl·lules de moltes hepàtiques. Pot ser translúcid o opac i és més o menys brillant.

-Conjunt d'apèndixs petaloides, sovint soldats fent coroneta, que presenten certes flors a la part interior del periant.

-Conjunt de les lígules perifèriques dels capítols d'aquelles compostes que presenten un disc central de flors tubuloses.

-Apèndix que presenten al capdamunt alguns fruits.

Inflorescència en què les flors o les branques se situen més o menys a un mateix nivell però llurs pedicels neixen de diferents altures del peduncle.

Que té l’aparença d’un corall.

Dit de les fulles que s'enrotllen longitudinal-ment en forma de tub.

Que presenta una reducció de volum.

Que presenta un estrenyiment.

Dit dels òrgans (pètals, estams, ...) que es posen en contacte o quasi per llur àpex sense ésser, però, soldats entre ells.

Part mitjana i estèril de l'antera, que uneix entre elles les dues anteres.

Dit dels òrgans que han nascut junts i romanen més o menys soldats entre ells.

Dit dels òrgans que creixen soldats entre ells.

D'un sol color. Del mateix color. Oposat a discolor

Cadascun dels carpels més o menys esfèrics, monos-perms, que constitueixen un fruit, generalment sec, i que se separen uns dels altres a la maturitat.

Dit de les flors que no arriben a obrir-se i es fecunden amb el pol·len propi (oposat a casmògam).

En forma de clava (bastó que s'engruixeix de la base a l'àpex)